contacte: anticapitalistes@anticapitalistes.net

 



 

Anticapitalistes
  
dimarts 14 de juliol de 2009 | administrador
G-8, sense novetats

Josep Mª Antentas i Esther Vivas

El recent cim del G-8 en’L *Aquila ha oferit poques novetats. Encara que la magnitud del desastre causat per les seues polítiques no és possible ja d’amagar, els amos del món segueixen amb el seu guió invariable en la gestió de la crisi global. Declaracions *grandilocuentes, amidades de cara a la galeria buides de contingut i aprofundiment de l’actual model econòmic han marcat, altra vegada, el cim dels grans.

La cita de L’*Aquila significava la tornada del G-8 a Itàlia, després del cim del Gènova de 2001 que serà recordada sobretot per la fortalesa de les mobilitzacions *altermundialistas i la seua feroç repressió per part d’un poder establit desconcertat pel renaixement de la contestació social a l’ordre establit que va acompanyar al canvi de mil·lenni. A diferència de llavors, la cita de L’*Aquila es presentava una mica devaluada, doncs avui, fruit de les noves configuracions econòmiques i geopolítiques, el G-8 ha perdut protagonisme en els intents de gestió de la crisi *sistémica global per part dels principals estats. L’ampliació del cim a alguns països emergents i les propostes de formalitzar un G-13, un G-14 o un G-43, i la rellevància adquirida l’últim any pel g-20, mostren la incapacitat per part d’Estats Units i la resta d’integrants del G-8 de manejar sols la situació.

A pesar de la maniobra demagògica de *Bersluconi de cercar un G-8 amb “rostre humà” traslladant el cim a L’*Aquila, ciutat devastada pel terratrèmol de fa tres mesos i víctima d’un rapaç pla de reconstrucció basat en l’especulació, els acords del cim transiten de nou per la senda neoliberal.

Els 20.000 milions de dòlars en tres anys anunciats per a plantar cara a la crisi alimentària suposen més un anunci efectista que una mesura seriosa. Ni els diners és suficient per a atallar el problema, ni el G-8 qüestiona el model econòmic que ha comportat l’esclat de la crisi. Pitjor encara, s’intenta donar un nou recolzament a la liberalització econòmica fixant la voluntat de concloure la ronda de Doha en 2010. Gas a fons en direcció contrària. Más lliure comerç equival a més fam.

De L’*Aquila sale un enèsim compromís del G-8 davant la pobresa i la fam de milions de persones, en particular a Àfrica, reafirmant els Objectius del Mil·lenni. Tot un clàssic en el repertori de mesures dels cims internacionals. Però, després d’anys de promeses buides i del *bluff dels acords de *Gleneagles en 2005, la credibilitat dels amos del món en aquest terreny és francament escassa. Així ho van denunciar, a milers de quilòmetres de distància, a Mali, un miler d’activistes africans reunits en el Fòrum dels Pobles, recordant a més que el G-8 no té cap mandat de ningú per a elaborar polítiques para i en nom d’Àfrica.

Sobre canvi climàtic tampoc hi ha novetats en la bona adreça. Com ha assenyalat Amics de la Terra: “L’enfocament del G-8 a la crisi climàtica continua sent limitat i restringit a l’àmbit de mecanismes de mercat i la primacia del sector privat. Aquest enfocament ja ha provat ser un fracàs. Afavoreix solament a les corporacions per a acumular més guanys, no paga per la reparació de danys al medi ambient i a les comunitats generats fins a ara i evita transformar els seus negocis”.

El cim del G-8 ha arribat quasi un any després de l’esclat de la gran crisi de 2008 que ha posat al descobert de forma brutal la veritable naturalesa de l’actual sistema econòmic. El malestar social davant el mateix no ha fet més que augmentar. Per això, l’eco potencial dels plantejaments rupturistes i *anticapitalistas dels milers de manifestants que han participat aquests dies en les protestes a Itàlia contra el cim és avui molt més ampli que abans.

No obstant això, la resistència social enfront de l’impacte de la crisi i als intents que aquesta la paguen els sectors populars és encara feble. Com ens recorda l’economista filipí *Walden Bell, “les idees no basten, i el que serà decisiu és la manera de traduir les nostres idees, els nostres valors i la nostra visió a una estratègia i a unes tàctiques amb vocació guanyadora que puguen triomfar democràticament”.

En els últims mesos hi ha hagut en diversos països, entre ells el nostre, algunes lluites significatives, però limitades i aïllades entre si. En aquesta primera fase de la crisi existeixen dificultats òbvies per a traduir el malestar en mobilització, i el gruix de les resistències concretes –en particular en els centres de treball– té una lògica molt defensiva. Mancant una reacció social forta, també els plantejaments populistes i reaccionaris s’obrin pas davant els desastres del

*neoliberalismo, com es va poder comprovar, per exemple, en les passades eleccions europees.

El contrast entre la pèrdua de legitimitat del capitalisme neoliberal i de les seues institucions i la debilitat dels moviments populars per a imposar un canvi de polítiques és enorme. Per a tancar aquesta bretxa és necessari seguir organitzant, des de baix i dia a dia, la resistència social, amb criteris unitaris i combatius i cercant enllaçar les diferents lluites i problemàtiques. Es tracta de transformar el malestar individual en acció col·lectiva i anar treballant per a, com assenyala el sociòleg *Luc *Boltanski, “socialitzar la rebel·lia i socialitzar la idea que la realitat és inacceptable”.


Josep Maria Antentas
és Professor de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona i Esther Vivas és membre del Centre d’Estudis sobre Moviments Socials - Universitat Pompeu Fabra. Ambdós *són militants d’Esquerra *Anticapitalista.


A la mateixa secció:


Beethoven al G-20 i disturbis a Hamburg


Miles de personas se manifiestan contra el CETA en Madrid


El CETA destruirá puestos de trabajo (diga la Comisión Europea lo que diga)


Siria: El aventurerismo militar de Trump y sus implicaciones


Màxima tensió militar: què pot anar malament aquest dissabte a Corea?


Estados Unidos lanza la “madre de todas las bombas” sobre Afganistán


La Campaña No al TTIP, CETA TiSA convoca movilizaciones para el próximo sábado 21 de enero en más de veinte ciudades


Cuando creías que los acuerdos comerciales no podrían empeorar más, aparece Wall Street


Frente a la dictadura de la UE: ¿habéis dicho... "revolución"?


La Unión Europea supera la primera barrera en la ratificación del CETA

Creative Commons License Esta obra est� bajo una licencia de Creative Commons by: miquel garcia -- esranxer@gmail.com