contacte: anticapitalistes@anticapitalistes.net

 



 

Anticapitalistes
  
dimecres 8 de juliol de 2009 |
Declaració conjunta del PCF i del NPA


El PCF i el NPA constaten devastació causada per la crisi mundial del sistema capitalista, alhora econòmica, social, ecològica i democràtica, en la qual les polítiques liberals han sumit a França, Europa i el món.

Denuncien l’ona d’acomiadaments que que copeja de ple al món del treball i constaten la nova ofensiva de Nicolas Sarkozy, de la dreta i de la Medef [organització de la patronal francesa] contra els empleats, anunciada després del Congrés de Versalles.

La situació social de la majoria de la població es deteriora cada dia. El món del treball per complet, els joves, els pensionistes, els desocupats, paguen tots els dies els costos d’aquesta crisi del sistema capitalista. El PCF i el NPA condemnen els acomiadaments avui gairebé quotidians i la voluntat de Sarkozy i del seu nou govern de continuar la seva ofensiva antisocial: el treball els diumenges, la jubilació als 67 anys, la privatització del servei postal, supressió massiva de llocs de treball en l’administració pública, la intervenció governamental massiva a través de la llei RGPP. AL mateix temps es desenvolupen moltes lluites, sobretot en les empreses, basta pensar en Continental, Caterpillar, Goodyear, així com en moltes altres que lluiten pas a pas contra els acomiadaments. En les universitats, en els hospitals, en correus, han tingut lloc forts mobilitzacions, mentre que el sector de l’energia ha viscut la vaga més llarga de la seva història.

Davant aquesta ofensiva, el PCF i el NPA creuen que és urgent contribuir a la lluita i a la unió el més àmplia possible entorn de la gent assalariada per a reivindicar el dret a una ocupació estable i ben pagat per a totes i tots, l’augment dels salaris i de tots els ingressos, la defensa i el desenvolupament de tots els serveis públics, però també i sobretot el rebuig categòric de l’ampliació de l’edat de jubilació.

Sobre la base d’aquestes convergències en l’anàlisi de la crisi del capitalisme i la necessitat de plantar-li cara el NPA i del PCF volen treballar per a la constitució de fronts unitaris en contra de les polítiques de Sarkozy i del seu govern. Al mateix temps, es proposen treballar en una convergència més àmplia entorn d’un projecte en ruptura amb el capitalisme, alternatiu a les orientacions del poder actual.

Quant a les eleccions regionals:

El NPA proposa al PCF la creació de llistes unitàries independents compostes pel PCF, el NPA, el PG, HO, i per corrents que formen part de la federació de militants associatius i veïnals. Fent una avaluació crítica de les polítiques que es promouen en les regions, suggereix que les llistes avancin un pla d’urgència social i democràtic regional (rebuig de les subvencions a les empreses, desenvolupament dels serveis públics ...). Per tant, tals llistes serien clarament independents de les llistes del PS i de les llistes tipus Europe Ecologie. En segon lloc, aquestes llistes unitàries tindran la voluntat de guanyar a la dreta i per a això podran realitzar “fusions tècniques” amb llistes d’esquerres excepte en el cas de presència del Mòdem. Per al NPA, la independència enfront de la gestió social liberal ha de ser assumida fins al final i, per tant, tots els electes de cadascuna de les llistes dels partits de la unitat rebutjaran concertar acords de gestió amb els dirigents del PS i Europe Ecologie.

El PCF, en continuïtat i desenvolupament de l’enfocament del Front d’Esquerra, pretén construir a partir d’una reflexió sobre els continguts d’una política alternativa, un bloc unitari que permeti aplicar veritables polítiques d’esquerres. Per a les eleccions regionals, en aquest sentit, insta a fer tot el possible per a impedir a la dreta reconquistar regions, crear la condicions per a majories polítiques clarament situades a l’esquerra basades en projectes clarament més combatius que els realitzats en els sis anys precedents i a reforçar en les assemblees la influència i l’autoritat dels electes per a aquests projectes. Va posar l’accent en la necessitat de no posar cap condició prèvia en la recerca de la unitat d’aquelles i aquells que dintre de la gran diversitat de l’esquerra volen un canvi en la política i en les pràctiques que posin l’interès públic per sobre d’interessos partidistes.

El PCF i el NPA decideixen continuar els seus contactes amb el desig d’arribar a acords el més útils possible per als seus conciutadans i per als canvis polítics en el nostre país. El debat continuarà principalment en un grup de treball sobre continguts l’estructura del qual es definirà més endavant.

París, el 6 de juliol de 2009.

La delegació del PCF va estar encapçalada per Pierre Laurent acompanyat per Patrice Bessac, Jacques Chabalier i Francis Parny

La delegació del NPA va estar integrada per Olivier Besancenot, Yann Cochin, Sandra Demarcq, Pierre-François Grond, Yvan Lemaitre, Myriam Martin i Gérad Nicol.


A la mateixa secció:


Italia: Crisis y escisión del Partido Democrático (PD), orígenes y consecuencias…


[VÍDEO] Conversa entre Gala Pin (BComú) i Gabriela Serra (CUP)


França: Si no som nosaltres, qui?


Francia: Encuentro con Philippe Poutou, candidato presidencial del NPA


Podem davant de si mateix


Cap a on va Podem? Classe, populisme i moviment


El país dels comuns


Iglesias derrota Errejón i pren el control de Podem


Camino de Vistalegre II: Podemos ante sí mismo


David Fernàndez: ’Amb els 26.000 milions de frau fiscal es podria refer tot un país’

Creative Commons License Esta obra est� bajo una licencia de Creative Commons by: miquel garcia -- esranxer@gmail.com