contacte: anticapitalistes@anticapitalistes.net

 



 

Anticapitalistes
  
dijous 5 de juny de 2008 | Manuel Girón
La Llei de Dependència i la privatització dels serveis públics


1. La llei de dependència suposa un avanç molt important: la universalització i obligatorietat de les prestacions per dependència.

2. Les limitacions de la llei de dependència (nota 1): ens trobem en un període de mercantilització de qualsevol activitat o necessitat de la població. La llei suposa l’obertura al negoci privat d’un àmpli segment de la població amb necessitats i patiments greus (article 16, punt 1). La llei estableix una xarxa de recursos públics i privats (amb ànim de lucre i sense; concertats i no concertats). La llei parla de centres privats “debidamente acreditados”. Tanmateix, el benefici privat no es troba en sintonia amb la satisfacció de les necessitats de la població. El problema de la llei es troba en la incompatibilitat entre la prestació de serveis per part d’empreses privades i la possibilitat de garantir la satisfacció de les necessitats reals de la població.

3. El negoci privat suposa desregulació, baixa qualitat, opacitat a la inspecció, corrupció. El desenvolupament dels serveis privats (concertats de gestió privada amb ànim de lucre) per a malalts mentals que ja coneixem al PV ja ens ha deixat amb la seua empremta: els 5 morts de Massamagrell, amagatalls en residències, 1/3 de personal que als serveis públics, persones nugades als llits, residències allunyades dels nuclis de població. A això hem d’afegir la impossibilitat de denunciar de molts familiars i per suposat dels usuaris dels serveis (molts d’ells /elles incapacitats legalment)

4. L’estratègia del PP al PV és privatitzar al 100% els serveis d’atenció social. Això és una realitat. Ara una mica d’anticipació. Podem pensar que, a hores -d’ara, estan esperant la creació d’una normativa i una xarxa de serveis privats que puga complir els requisits (garantistes en la seua lletra) de la llei (almenys, fer com que els compleixen). No és una tasca senzilla, acostumats com estan fins ara a fer allò que els ve de gust. La seua dinàmica privatitzadora a tot tren ja s’ha vist amb la privatització del servei d’avaluació, tot contravenent la llei mateix (article 28, punt 6). També, el retard a posar en pràctica la llei pot tenir una motivació política simple, anar contra un govern que no és del seu partit i que pot posar alguns entrebancs a la seua política privatitzadora.

5. La privatització comporta la degradació dels serveis públics. Son dues cares de la mateixa moneda. La idea de la convivència armònica dels sectors privat i públic és idealisme pur (només s’ha de mirar la sanitat als EEUU de nordamèrica, o la degradació dels hospitals del NHS a Anglaterra).

6. Per tot això, l’exigència de l’aplicació immediata de la llei de dependència ha d’anar plegada, de forma especial al País Valencià, a l’exigència de uns serveis 100% públics. Hem d’actuar ara per arreplegar forces al voltant de l’exigència de serveis 100% públics, d’uns serveis públics al servei de les necessitats de la població i no del benefici. La llei només es lletra, i si no actuem ara després serà massa tard (l’exemple al País Valencià i a Madrid amb els temes d’educació i sanitat –àrees essencials del benestar- és molt clar ... que podem esperar dels serveis socials!). La Ley General de Sanidad també és activa, no obstant això, els seus principis estan sent anul·lats per les lleis que regulen els processos de privatització.

Per aquestes raons, la convocatòria de la manifestació del dia 7 de juny hauria d’haver fet menció explícita de l’exigència d’uns serveis 100% públics al País Valencià o la derogació de la normativa del silenci administratiu com a mecanisme de denegació de l’avaluació, i així caldria que ho pugesen fer alguns dels col·lectius que recolçen la manifestació.

Nota 1: La llei te altres limitacions importants, però que ara poden semblar secundàries (en realitat no ho són), com ara: la manca de definició dels tipus de centres residencials o l’avaluació regular de les necessitats canviants de la població dependent i de la seua cobertura. El tipus de centre residencial és un tema clau per a garantir l’autonomia com ja coneixen els que treballen en asils, hospitals psiquiàtrics i centres relacionats.

Algunes referències:

Una referència de caracter general sobre el desenvolupament de les polítiques socials:

- Las políticas sociales de la socialdemocracia en la UE-15 y en España. Vicenç Navarro. Rebelión 14-02-2008

- Una analisi crítica de la llei des del feminisme:

- L’Asociacion Española de Neuropsiquiatria ha fet algunes recomanacions al voltant de la llei


A la mateixa secció:


Dejemos de pensar que sabemos más que los pobres y apliquemos de una vez la renta básica


Estado español 1985-2017: 32 años avanzando en la destrucción del sistema público de pensiones


El negocio del rescate: ¿Quién se beneficia de los rescates bancarios en la UE?


Alacant: Mediación intercultural en peligro


La ceremonia de la confusión: el copago de las medicinas por los pensionistas.


La gran crisis de las pensiones privadas


21 D 2016: #NoMásCortesDeLuz


Grecia: El Comité para la Verdad sobre la Deuda, la capitulación de Tsipras, y las perspectivas internacionales para la lucha contra las deudas ilegítimas


Al ataque de las pensiones


S’atreviran a retallar les pensions?

Creative Commons License Esta obra est� bajo una licencia de Creative Commons by: miquel garcia -- esranxer@gmail.com