contacte: anticapitalistes@anticapitalistes.net

 



 

Anticapitalistes
  
divendres 14 de març de 2008 |
Declaració d’Espai Alternatiu

Lliçons del 9-M: No hi ha esquerra... Cal construir-la!!


Malgrat la victòria del PSOE, les eleccions generals del 9-M han mostrat un escenari de dretanització i de bipolarització al conjunt de l’Estat espanyol. La intensa mobilització de la dreta durant tota la legislatura passada, juntament amb la desaparició de l’esquerra del carrer, ha permès al PP millorar els seus resultats del 2004 en nombre de vots, percentatge i nombre de diputats. El PSOE per la seua banda s’ha aprofitat del "vot útil" i de la por de l’electorat d’esquerres davant una possible victòria del PP, per a tornar a guanyar les eleccions, arreplegant vots que en altres circumstàncies hagueren anat a altres formacions d’esquerres. La pèrdua d’espai parlamentari d’IU-ICV i d’ERC marca tanmateix una involució de la institució parlamentaria cap a la dreta, al donar major protagonisme al PSOE.

Aquests resultats electorals són molt propicis a donar continuïtat a les polítiques que han desenvolupat PSOE i PP durant l’última legislatura. Per banda del PP es pot preveure el manteniment d’una oposició agressiva i ultramontana, amb poques rectificacions respecte de la mantinguda fins ara. Per part del PSOE, nous avanços cap a la dretanització i noves cessions als xantatges de la dreta política, social i eclesiàstica. Si bé és cert que l’agressivitat del PP ha demostrat ser capaç de rescatar de l’abstenció una part de l’electorat del PSOE i per tant ha tornat a donar-li la victòria, també ho és que, més enllà dels resultats electorals, ha tingut l’efecte d’impedir qualsevol avanç progressista substancial del govern socialista: el procés de pau negociada a Euskadi ha fracassat, els nous estatuts- començant pel català -tornen a ser reedicions dels anteriors que tanquen el pas a la sobirania nacional dels pobles, la memòria històrica es sepulta, l’educació pública continua en retrocés davant la privada i fins i tot drets de les dones que pareixien consolidats, com el de l’avortament, són qüestionats per l’Esglèsia i l’integrisme catòlic.

Al País Valencià el PP ha obtingut els millors resultats de la seua història, circumstància que té el seu origen en diverses causes. La primera d’elles és la profunda dretanització social que ha provocat un model econòmic basat en la depredació del territori, la construcció, l’especulació immobiliària i els serveis de tipus festiu i turístic. Una bona part de la ciutadania valenciana es troba plenament integrada dins d’aquest model de desenvolupament i interpreta que la seua subsistència i benestar depenen d’ell i que el PP és el seu millor defensor. Aquest tipus d’estructura econòmica té moltes febleses i ja comença a ser colpejat per la crisi, però mentre els efectes negatius no es deixen sentir, molta gent es troba satisfeta.

Des del punt de vista de l’acció política, el PP ha sabut treure-li bon partit al creixement econòmic depredador, presentant-se davant la ciutadania com l’artífex d’una economia en ple desenvolupament, al temps que escenificava el "victimisme" respecte del govern central del PSOE aprofitant qüestions com el transvasament de l’Ebre i l’aigua, l’AVE o el finançament. Espectacles com la Copa Amèrica o el circuït de fórmula 1 han vingut a completar el "panem et circenses" del govern de Francisco Camps.

Davant seu, però, el PP s’ha trobat amb un PSPV-PSOE que s’ha mostrat incapaç de realitzar qualsevol tipus d’oposició. Un partit que ha segut servil al govern de Madrid fins al punt de pactar amb el PP un nou Estatut amb l’únic objectiu que aquest fora "model" de referència per a impedir que l’estatut català anara més enllà del límits constitucionals o que, a la inversa, aquest últim pogués contaminar-lo amb un excés de sobirania. La dimissió forçada del seu secretari general Joan Ignasi Pla, al veure’s involucrat en un escàndol de corrupció, acabà d’enfonsar la imatge del partit socialista valencià.

EUPV tampoc ha pogut jugar el paper que li pertocava ha causa de la continuïtat de la seua crisi interna. Si bé és cert que l’actual majoria d’aquesta organització ha intentat recuperar l’esperit crític i de lluita, s’ha vist assetjada per l’influent corrent Esquerra i País i pels sectors més moderats del PCE, alineats amb les posicions pactistes i claudicants amb el PSOE de la majoria federal de Gaspar Llamazares. En aquestes circumstàncies molts esforços s’han dilapidat en lluites internes i EUPV no ha pogut aparèixer públicament amb una intervenció sòlida.

Per altra banda, el procés de constitució de "Compromís pel País Valencià" per a les eleccions autonòmiques i municipals va acabar realitzant-se de manera cupular, accelerada, contradictòria i amb molt escassa participació del moviments socials. Un sector del teixit social d’esquerres havia concebut il·lusions respecte d’una entesa de les forces polítiques a l’esquerra del PSOE, com a eina per a afavorir la derrota del PP i pressionar al PSOE cap a posicions més progressistes. La pressió social, juntament amb interessos electorals evidents en el cas del Bloc, forçaren a un acord "in extremis", malgrat les reticències internes existents en sectors importants d’EUPV i del Bloc. Però la feblesa de la coalició es va fer palesa immediatament després de les eleccions, quan la gent diputada d’Esquerra i País (IPV) amb el suport del Bloc, començà a desenvolupar una sèrie d’accions dins del grup parlamentari, deixant la direcció d’EUPV sense eixida política. Tals pràctiques forçaren el trencament d’EUPV i tingueren continuïtat en la posterior pugna per a aconseguir el cap de llista per València a les eleccions generals i en la formació de la candidatura IPV-Bloc-ICV. Resultava evident que en una situació preelectoral que afavoria el "vot útil" al PSOE, la batalla primer interna i després externa d’EUPV i d’IPV-Bloc-ICV, deixava ambdues formacions amb poques expectatives, com els resultats han demostrat de manera sobrada.

Un últim element a considerar com a molt determinant dels resultats electorals, que també ha tingut el seu efecte al conjunt de l’Estat, ha segut el reflux del moviments socials que s’ha produït al llarg de tota la passada legislatura. Davant una dreta embravida que ha ocupat els carrers amb mobilitzacions de masses i que ha dut a terme un vertader bombardeig mediàtic, els moviments progressistes, llevat de resistències puntuals i locals, han desaparegut. La seua reaparició és imprescindible per a un canvi en positiu de l’actual panorama polític.

La situació de l’esquerra és ara més difícil al País Valencià, ja que el PP ha tornat a guanyar les eleccions de manera aclaparadora, els moviments socials es troben semiparalitzats i les diferents forces polítiques d’esquerres s’han demostrat incapaces de desenvolupar una política pròpia i fer front al PP. En aquestes circumstàncies, el procés de reconstrucció d’una esquerra anticapitalista resulta de peremptòria necessitat a casa nostra, com també ho és al conjunt de l’Estat.

Però aquesta reconstrucció necessària, si vol assolir l’èxit, s’haurà de desenvolupar aprofitant les passades experiències i amb criteris estratègics i organitzatius clars. En primer lloc, una vertadera organització d’esquerres no pot supeditar-se de cap manera a les polítiques neoliberals, ni aspirar a formar part de governs que les executen, encara que siguen governs encapçalats pel PSOE. Ha de dur endavant una política independent, que defense els interessos de la classe treballadora, els drets de les dones i de la gent immigrant, els drets socials i democràtics de la ciutadania i els drets nacionals dels pobles.

Una organització d’esquerra anticapitalista ha d’estar arrelada als moviments socials i a les lluites, afavorint-los i impulsant-los, sense perdre’ls mai de vista i fent de l’acció institucional només una palanca per a aconseguir els seus objectius i no un fi en si mateix. La gent que forme part d’aquesta organització ha de ser en gran part gent que treballe als moviments socials i que no tinga la política com a forma ordinària de subsistència.

Per a poder construir una organització de tals característiques no es pot comptar només ni fonamentalment amb les persones que a hores d’ara ja s’enquadren en partits i formacions existents. Molta gent independent, activistes de moviments socials i col.lectius sense afiliació hi han de tenir cabuda. Fer això possible implica un procés que no pot ser curt. Implica també un reviscolament de les lluites i del moviments socials al caliu de les quals l’agrupament vaja prenent forma. Per això, l’impuls de les resistències i dels moviments és una tasca de vital importància en aquesta reconstrucció.

Els partits i les organitzacions polítiques d’esquerres, començant per la mateixa EUPV, haurien d’obrir fòrums de debat que permeteren avançar en aquesta direcció, però sense aspirar a convertir aquests fòrums en la pròpia organització reconstruïda. El treball que les diferents organitzacions d’esquerres desenvolupen al si dels moviment socials també serà un bon punt de trobada per a anar coincidint en una pràctica comuna. Finalment, el procés concret de constitució de la nova organització només serà possible quan s’haja avançat en l’impuls dels moviments socials, s’haja experimentat el treball en comú en les lluites i els moviments i s’hagen creat les condicions per a un vertader reagrupament de la gent d’esquerres sobre bases sòlides. Intentar l’anterior amb acords de tipus cupular o entre organitzacions no ens pot proporcionar bons resultats, com passades experiències ens demostren. Espai Alternatiu treballara amb totes les seues forces per a fer possible la reconstrucció d’una esquerra anticapitalista, seguint els criteris abans exposats.


A la mateixa secció:


Manifest / Convocatòria Primera assemblea per un agrupament per a l’Assemblea Ciutadana de Podem País Valencià, Alcoi, 26 de febrer de 2017


Davant l’agressió masclista de l’empresari Manuel Muñoz a Teresa Rodríguez. Si toquen a una, ens toquen a totes!


La nostra solidaritat amb Teresa Rodríguez, el nostre odi de classe i feminista als agressors. Teresa denúncia agressió masclista per part d’un empresari


Catalunya: Per un partit-moviment contra l’austeritat


Feminisme per a viure millor, per a una vida lliure de violències masclistes


Els estudiants contra les revàlides, la LOMCE i un sistema elitista


La única solución para los CIEs es su cierre inmediato


Cal construir col·lectivament un Podem del País Valencià: Per la convocatòria d’una Assemblea Ciutadana Extraordinària de País.


11S - Totes al carrer per la República Catalana!


Davant la decisió del Tribunal Constitucional d’apartar Arnaldo Otegi de les llistes electorals basques

Creative Commons License Esta obra est� bajo una licencia de Creative Commons by: miquel garcia -- esranxer@gmail.com