contacte: anticapitalistes@anticapitalistes.net

 



 

Anticapitalistes
  
diumenge 9 de març de 2008 | esquerra anticapitalista
Declaració d’Espai Alternatiu

Davant les Eleccions Generals del 9-M


La legislatura que ara s’acaba s’ha desenvolupat, a l’Estat espanyol i al nostre país, durant una fase econòmica expansiva, basada en la construcció, l’especulació immobiliària i la contenció salarial, que ha depredat el territori i els recursos hídrics i energètics. Però aquest cicle econòmic està arribant al seu final, tant per les turbulències financeres que venen dels EUA com per a causa de les pròpies debilitats internes del model. Això ens pot dur a una recessió en tota la regla i a un període marcat per creixents contradiccions socials.

Durant els quatre anys de govern del PSOE, la iniciativa al carrer ha quedat en mans de la dreta, que s’ha mobilitzat en defensa de la seua santa trinitat "Deu, Pàtria, Família". La seua acció decidida ha contribuït a truncar el procés de pau negociada a Euskadi, ha empentat el PSOE a ofegar més encara les reformes estatutàries i ha posat final a la tan necessària segona transició.

Al País Valencià, el PP ha gaudit de majoria absoluta tant abans com després de les eleccions generals del 14-M, cosa que ens ha fet patir una versió encara més dura de les polítiques econòmiques neoliberals i depredadores del territori i dels recursos. La contenció pressupostària neoliberal s’ha vist incrementada a casa nostra pel brutal endeutament de la Generalitat i dels Ajuntaments, fruit en bona mesura de la corrupció i dels negocis fraudulents com el de Terra Mítica. Els programes d’actuació urbanística de naturalesa mafiosa s’ha desenvolupat encara més, concebin-se fins i tot mega-projectes com el Manhatan de Cullera, mentre a totes les despeses infraestructurals de la Copa Amèrica s’hi venia a afegir el nou circuït de fórmula 1 a València. Tot això al temps que els serveis públics, la sanitat i l’ensenyament continuaven deteriorant-se i el teixit productiu tradicional es veia sotmès a les deslocalitzacions i tancaments.

El govern de Camps ha continuat utilitzat de manera vergonyosa el frustrat transvasament de l’Ebre com arma política, fomentant el xovinisme i enfrontant la gent valenciana amb catalans i aragonesos. També ha lluitat de manera aferrissada contra la nostra llengua, promovent el tancament de TV3. L’alcaldessa de València, Rita Barberà, ha despreciat de manera altiva la gent morta per la dictadura franquista, volent edificar sobre una de les fosses comunes del cementiri de València. Els feixistes actuen amb impunitat per tot el país, agredint gent d’esquerres, nacionalistes i persones immigrants, emparats per les institucions en mans del PP. L’arquebisbe de València, Agustín García-Gascó, és un dels cabdills de la nova creuada mampresa per l’Església i la dreta fonamentalista contra el drets reproductius i sexuals de les dones.

En aquest panorama desolador es van a produir les eleccions generals del 9 de març. La gent sap que una victòria del PP donaria lloc a un enduriment considerable de les polítiques neoliberals, antiecològiques, antinacionalistes i antidemocràtiques. No cal dir el que suposaria per al País Valencià tenir a Madrid un govern del PP. Per això cal fer tot el possible per a derrotar el PP a les urnes.

Però hem de ser conscients que la situació actual s’ha vist propiciada en bona mesura per la desmobilització d’esquerres que ha permès la dreta ocupar els carrers. Una volta més s’ha demostrat que és la potència dels moviments socials la que promou els avanços socials i facilita les victòries electorals de l’esquerra. El PSOE va guanyar el 14-M del 2004 no només gràcies als atemptats de l’integrisme islàmic a Atocha i a la vergonyosa manipulació del PP, sinó fonamentalment per la intensa mobilització social que s’havia produït durant els últims quatre anys de govern popular. Gràcies al moviment antiguerra les tropes espanyoles tornaren de l’Iraq i gràcies a la lluita contra el transvasament de l’Ebre aquest es paralitzà. Quan els moviments socials van desaparèixer d’escena, el PSOE començà a veure’s assetjat per la dreta i a cedir davant els seus xantatges en el procés de pau d’Euskadi, en la negociació de l’Estatut català, en la LOE, en la Llei de la Memòria Històrica...

El PSOE ha desenvolupat una política econòmica neoliberal en total continuïtat amb el govern del PP. Només unes poques mesures inicials i algunes tímides lleis de reforma democràtica poden considerar-se positives. Assetjat per la dreta, l’últim període del seu govern s’ha caracteritzat per una notòria involució, en la que s’ha tornat al vell estil de la repressió política i policial sobre ETA, l’abertzalisme i el nacionalisme basc en general. Al País Valencià l’oposició del PSPV-PSOE al govern de Camps ha segut inexistent, arribant-se a l’extrem de pactar el nou Estatut per interessos de naturalesa estatal, totalment aliens als valencians. En un context de recessió econòmica, com el que ara s’obri, poques mesures favorables a la gent treballadora, desfavorida i oprimida poden esperar-se d’un nou govern d’aquest partit. És per això que des de l’esquerra anticapitalista i alternativa no es pot donar suport a un vot al PSOE.

La "Izquierda Unida" de Llamazares ha dilapidat durant aquests últims anys una gran part del capital polític que li quedava com referent de l’esquerra alternativa. A escala estatal aquesta organització s’ha anat transformant en un partit electoral-profesional molt allunyat de les lluites reals. IU ha donat suport a la gestió del govern de Zapatero, tant als Pressupostos Generals de l’Estat, com a la Llei de Defensa Nacional, la LOU, la LOE y la Llei de la Memòria Histórica. Els portaveus d’IU i el mateix Llamazares manifesten clarament la seua voluntat de formar part d’un govern amb el PSOE...

Dins de l’organització federal, EUPV es troba aïllada. L’actual majoria d’EUPV ha intentat recuperar l’espèrit crític i lluitador, però s’ha tingut que enfrontar a grans problemes que han dificultat i dificulten qualsevol tasca de reconstrucció. La fallida experiència de "Compromís" ha debilitat encara més EUPV i ha propiciat l’escissió de la gent d’IPV. No obstant, EUPV apareix com la millor de les opcions possibles en les actuals circumstàncies, ja que encara manté un programa i una pràctica que la diferencia del PSOE i no ha manifestat, como ho ha fet IU a escala estatal, una voluntat "entreguista" respecte el partit governant.

Però resulta peremptori que EUPV aborde la reformulació del seu projecte, fent un debat que ha quedat en suspens degut a les lluites internes dels últims mesos. Tanmateix, en aquests moments, la reconstitució d’un pol d’esquerres, anticapitalista i alternatiu, requerirà d’una nova confluència de diversos sectors polítics i socials, més enllà d’EUPV, i d’un temps que no serà curt.

"Compromís" es va constituir com una mera coalició electoral d’organitzacions polítiques, sense que existira cap treball previ d’intervenció realitzat de manera conjunta, ni tampoc cap intervenció al si dels moviments. Una certa pressió social per a poder vèncer el PP, juntament amb interessos partidaris de tipus electoralista, acabaren ajuntant amb dificultat EUPV i el Bloc. Per això, aquesta entesa tenia molt d’artificial i la gent detractora augurava que no podia arribar molt lluny. Malauradament la realitat ha superat de manera ampla els pronòstics negatius.

La responsabilitat d’IPV (antiga corrent d’Esquerra i País) i del Bloc en el trencament de "Compromís" ha segut molt gran. Les maniobres sectàries que, pràcticament des del moment que començaren a ocupar els seus càrrecs institucionals, desenvoluparen al si del grup parlamentari, es troben en l’arrel de la desfeta de "Compromís". IPV i el Bloc han obrat assetjant la majoria d’EUPV i sense deixar-li cap camí d’eixida D’aquesta forma han dut la coalició cap a una ruptura inevitable, traint les expectatives de la seua base social i generant el desànim i el desencant entre la gent d’esquerres. Aquest tipus de pràctiques es troben molt allunyades de les que ha de tenir una vertadera esquerra. L’actual entesa a les generals d’IPV-Bloc-ICV és hereva del trencament de "Compromís", seguidora, pel que fa a IPV-ICV de l’orientació de la IU de Llamazares, i continuadora, pel que fa al Bloc, d’un estil molt oportunista que ha motivat una gran fluctuació ideològica d’aquesta formació per la que la gent d’esquerres no pot tenir per tant massa confiança. Els vots que aquesta coalició puga rebre són vots que van, a hores d’ara, en detriment de la reconstrucció de l’esquerra i que condueixen a la seua entrega al PSOE.

Fora de les organitzacions i coalicions de les que s’ha parlat, cap altra força d’esquerres té en aquests moments al País Valencià entitat suficient per a ser considerada alternativa electoral. Les mancances i els problemes que això suposa són evidents i ens indiquen clarament la necessitat de treballar per a que en un futur puga existir una opció lectoral de "vertadera esquerra".

Per tot el que s’ha dit, i malgrat les seues limitacions, ens reafirmem en la idea exposada abans que EUPV és la millor opció per al vot d’esquerres. Cal frenar a la dreta, evitant postures abstencionistes i de desistiment afavoridores del PP, però cal fer-ho de forma que el nostre vot no done suport a opcions social-liberals com el PSOE o que vagen a la roda de la seua política com IPV-Bloc-ICV.

Però més enllà del vot el 9-M, el més important és reforçar ara les incipients lluites que comencen a créixer per tot arreu. Lluites com la que es va produir al País Valencià amb la vaga de l’ensenyament del 29 de març passat, les accions en defensa de TV3, la oposició veïnal als programes d’actuació urbanística depredadors i mafiosos, les protestes contra l’execució del circuït de fórmula 1 a València o contra el santuari en honor dels "màrtirs" feixistes... Lluites que a Catalunya han tingut lloc a la SEAT, FRAPE, el TMB o en la gran vaga de l’Ensenyament del 14-F, en Astúries en defensa de Cándido y Morala, a Madrid a la neteja del Metro, i en tot l’Estat en defensa de l’habitatge digne, pels drets de la gent immigrant, per la defensa del dret a decidir de les dones, contra el canvi climàtic i les refineries i centrals tèrmiques,pels drets del col.lectius LGTB...

Perquè només a partir de la mobilització es podrà fer front a l’ofensiva de la dreta, forçar el govern a mantenir una política que beneficie la gent treballadora i poder construir des de baix una alternativa d’esquerra alternativa i anticapitalista. Treballant per això, Espai Alternatiu considera imprescindible reforçar-se i créixer com organització, al temps que continua intervenint al si del moviments.

És temps d’organitzar la resposta des de les lluites per a construir una esquerra anticapitalista!!


A la mateixa secció:


Manifest / Convocatòria Primera assemblea per un agrupament per a l’Assemblea Ciutadana de Podem País Valencià, Alcoi, 26 de febrer de 2017


Davant l’agressió masclista de l’empresari Manuel Muñoz a Teresa Rodríguez. Si toquen a una, ens toquen a totes!


La nostra solidaritat amb Teresa Rodríguez, el nostre odi de classe i feminista als agressors. Teresa denúncia agressió masclista per part d’un empresari


Catalunya: Per un partit-moviment contra l’austeritat


Feminisme per a viure millor, per a una vida lliure de violències masclistes


Els estudiants contra les revàlides, la LOMCE i un sistema elitista


La única solución para los CIEs es su cierre inmediato


Cal construir col·lectivament un Podem del País Valencià: Per la convocatòria d’una Assemblea Ciutadana Extraordinària de País.


11S - Totes al carrer per la República Catalana!


Davant la decisió del Tribunal Constitucional d’apartar Arnaldo Otegi de les llistes electorals basques

Creative Commons License Esta obra est� bajo una licencia de Creative Commons by: miquel garcia -- esranxer@gmail.com