contacte: anticapitalistes@anticapitalistes.net

 



 

Anticapitalistes
  
dimecres 13 de febrer de 2008 |
Cal frenar l’ofensiva dels Bisbes i del Nacional Catolicisme

Per un Estat i una educació laiques! Cap diners per a l’Església!

Comunicat d’Espai Alternatiu

Cada dia que passa la jerarquia catòlica augmenta els seus atacs contra els drets més bàsics de la ciutadania i contra les llibertats socials i polítiques d’un Estat, suposadament, aconfessional. Des del començament d’aquesta legislatura la cúpula catòlica ha tornat a mostrar la seua veritable cara, la del nacional catolicisme.

En aquests últims quatre anys, les sotanes púrpures s’han mobilitzat clamant contra la llei de matrimonis homosexuals, que consideraven un atac a la “sagrada” institució de la família o fins i tot “una marxa cap a enrere dels drets humans”. Després van anar contra la LOE (una llei en realitat feta per a la dreta i l’església que la dreta i l’església van rebutjar), perquè de forma timorata, rebaixava les prebendes acordades amb la institució eclesiàstica en la "Ley de Calidad de la Enseñanza", a més de criticar voraçment, fins al punt de proposar la insubmissió, l’assignatura d’Educació per a la Ciutadania.

De forma similar, en el debat i aprovació de la “descafeïnada” Llei de la Memòria Històrica, la jerarquia de l’església catòlica va realitzar el seu propi procés de recuperació selectiva de la memòria. D’aquesta forma va aconseguir que els seus privilegis no es qüestionessin, eliminant del redactat final de la Llei l’obligatorietat de retirar els símbols franquistes de les seues esglésies i institucions. Mentre que simultàniament realitzaven la major beatificació de la història, fent que 498 màrtirs espanyols “assassinats” pel bàndol republicà pugessin als altars, els ajusticiats pel franquisme seguien en l’oblit de la història.

Els bisbes s’han permès influir en la vida política de forma determinant donant opinió sobre l’Estatut de Catalunya, sobre el procés de negociació que es va establir amb ETA, i fins i tot en algun cas cridant a votar a partits ultradretans, com va ser el cas de l’arquebisbe de Pamplona: “Avui a Espanya hi ha alguns partits polítics que volen ser fidels a la doctrina social de l’Església en la seua totalitat, com Comunión Tradicionalista Católica, Alternativa Española, Tercio Católico de Acción Política, Falange Española de las JONS”.

Aquesta situació ha propiciat que la jerarquia eclesiàstica es convertesca en un dels actors socials amb major capacitat de mobilització, agenollant el govern i obligant-lo a rectificar en gairebé totes les lleis que podien d’alguna forma “atemptar” contra els seus interessos. D’aquesta forma fins i tot han aconseguit renegociar a l’alça un nou conveni econòmic amb l’Estat, que s’ha concretat en elevar al 0’7 % la quota que es destina a l’Església sobre la quantitat total de l’impost sobre la renda (abans aquesta quantitat era el 0’52%). Com resultat d’això, i encara que l’Estat no aporta ja cap quantitat destinada al manteniment del culte i clergat catòlics i en els Pressuposts Generals no es destinarà partida específica a l’Església, els diners rebuts pera aquesta s’han incrementat en un 34% en relació a l’anterior període.

Davant els atacs constants d’aquesta església ultramontana el govern no només no ha reaccionat eliminant els privilegis heretats d’una transició pactada amb la mateixa jerarquia que va ser la gran legitimadora de la dictadura franquista, sinó que s’ha plegat constantment davant les exigències i pressions dels bisbes.

Aquesta actitud timorata ha embravit els bisbes que, en els dos últims mesos, han augmentat l’agressivitat de les seues proclames i discursos. L’arquebisbe de Madrid, el cardenal Antonio María Rouco Varela, va afirmar, en la concentració per la família de finals de desembre, que "les lleis espanyoles que regulen l’avortament, el divorci "express" i les noces gais suposen una marxa enrere dels drets humans".

Tot això, juntament amb la febril activitat dels lobbys “pro-vida” i dels elements més conservadors del sistema jurídic, han propiciat una campanya d’assetjament i enderrocament al dret de les dones a decidir, qüestionant les bases de la ja de per si insuficient llei de l’avortament.

Per últim, enyorant els vells temps en els quals els bisbes formaven part de la judicatura franquista, la Conferència Episcopal ha entrat en la precampanya electoral amb la difusió d’una nota d’ “orientació moral” titulada: “Davant les eleccions generals de 2008”. En la qual es desestima i desautoritza la negociació política com eina per a solucionar el conflicte a Euskal Herria i es crida a votar a aquells partits que rebutgen la negociació amb ETA.

Des d’Espai Alternatiu creiem que és imprescindible una remobilització social que frene i, conteste, en el carrer, els atacs del nacional catolicisme. No podem seguir esperant que l’esquerra institucional articule una resposta contundent. Aquesta ha de néixer des del si dels moviments socials i des dels col·lectius de l’esquerra anticapitalista, seguint el camí i l’exemple dels/les companys/es italians/es que van impedir la visita del Papa a la Universitat de Roma, del moviment feminista a Portugal que va aconseguir guanyar el referèndum de l’avortament el 2007 i del moviment feminista que va sortir al carrer el passat 23 de Gener per a impedir que “els rosaris es seguesquen ficant en els nostres ovaris”.

Hem de caminar cap a l’ofensiva, cosa que per Espai Alternatiu significa reclamar l’eliminació de les prebendes de les que gaudeix l’església catòlica, la instauració d’un veritable Estat i d’una educació laica, la depuració del sistema i l’estructura judicial- que permet l’assetjament a dones pel mer fet d’haver avortat -i l’exigència del dret de les dones a decidir, mitjançant l’eliminació de l’avortament del codi penal i la seua inclusió real en la xarxa sanitària publica.

Per tant, les mobilitzacions del 8 de març, han de ser per al moviment feminista en particular i per a l’esquerra (que puga ser digna d’aquest nom) en general, una data imprescindible en la qual mostrar al carrer el nostre rebuig als bisbes i a la dreta post-franquista que els empara.


A la mateixa secció:


Manifest / Convocatòria Primera assemblea per un agrupament per a l’Assemblea Ciutadana de Podem País Valencià, Alcoi, 26 de febrer de 2017


Davant l’agressió masclista de l’empresari Manuel Muñoz a Teresa Rodríguez. Si toquen a una, ens toquen a totes!


La nostra solidaritat amb Teresa Rodríguez, el nostre odi de classe i feminista als agressors. Teresa denúncia agressió masclista per part d’un empresari


Catalunya: Per un partit-moviment contra l’austeritat


Feminisme per a viure millor, per a una vida lliure de violències masclistes


Els estudiants contra les revàlides, la LOMCE i un sistema elitista


La única solución para los CIEs es su cierre inmediato


Cal construir col·lectivament un Podem del País Valencià: Per la convocatòria d’una Assemblea Ciutadana Extraordinària de País.


11S - Totes al carrer per la República Catalana!


Davant la decisió del Tribunal Constitucional d’apartar Arnaldo Otegi de les llistes electorals basques

Creative Commons License Esta obra est� bajo una licencia de Creative Commons by: miquel garcia -- esranxer@gmail.com