contacte: anticapitalistes@anticapitalistes.net

 



 

Anticapitalistes
  
dissabte 2 de febrer de 2008 |
Editorial Corriente Alterna nº 54

Davant els atacs dels Tribunals, de la patronal i del neoliberalisme. “Cal mobilitzar-se i resistir”


Mentre es van acostant les eleccions generals del 9-M, la dreta continua la seua ofensiva davant la passivitat del PSOE o amb la seua col·laboració en alguns casos. Els Tribunals de Justícia s’han convertit en una de les plataformes d’actuació de la dreta, ja siga mitjançant la persecució de dones que han exercit el seu dret a la interrupció de l’embaràs, l’autorització de manifestacions feixistes com la de DN del 20 de gener passat a Madrid o l’inici del procés d’il·legalització del PCTV i de ANV. L’aparell judicial se’ns mostra així, amb total cruesa, com instrument repressiu de l’Estat prest a limitar els drets democràtics de la gent treballadora i oprimida.

L’assetjament judicial i policial a les dones avortistes i a les clíniques en les quals han estat ateses forma part d’una duríssima campanya dirigida per sectors ultraconservadores i fonamentalistes religiosos. Tals grups gaudeixen, a més, del suport del PP governant en la Comunitat de Madrid, que els finança i anima les seues actuacions. Les Associacions Feministes han respost inicialment a aquests atacs amb la difusió de diversos comunicats de denúncia, una campanya d’autoinculpacions i la convocatòria d’una concentració el passat 23 de Gener.

Amb l’autorització de la manifestació feixista, racista i xenòfoba del 20-N per part del Tribunal Superior de Justícia de Madrid i la posterior “protecció” policial que aquesta va rebre, queda ben clar el molt diferent tracte que reben grups feixistes i antifeixistes. Encara que la propaganda confusionista intente equiparar-los, a l’hora de la veritat l’aparell d’Estat no dubta de quin costat posar-se. És imprescindible que des de l’esquerra radical adoptem les mesures necessàries per a poder frenar l’avanç de la ultradreta, tornant a reprendre la famosa consigna de No Passaran!

El pla d’atac contra l’el nacionalisme basc, en el qual PSOE i PP es donen la mà, preveu una nova volta de rosca amb l’obertura del procés d’il·legalització de les forces polítiques PCTV i ANV. De consumar-se la il·legalització, o l’equivalent “suspensió cautelar”, s’haurà tornat a negar a una significativa part de l’electorat basc la possibilitat d’aconseguir representació en les pròximes eleccions generals. Cal que l’esquerra de tot l’Estat denunciï aquesta situació i manifeste la seua solidaritat, treballant per construir un clima social que afavoresca la tornada cap al camí del diàleg i la negociació. S’ha d’exigir igualment la derogació de l’antidemocràtica Llei de Partits.

A pesar de les manifestacions tranquilitzadores del govern socialista, la situació econòmica segueix enfonsquint-se i això es reflecteix també en les borses, que experimenten fortes crisis i caigudes Dilluns passat 21 vam poder observar la major baixada del Ibes en quinze anys. Mentre els ministres d’economia europeus es reuneixen amb urgència a Brussel·les per a prendre mesures davant les perdudes de les borses i del gran capital, es mostren impasibles davant l’augment de la carestia de la vida que dia després de dia asfixia l’economia quotidiana de la gent treballadora. Sembla que per a ells no som més que “danys col·laterals” de la macro-economia.

En aquest context augmenten els atacs patronals, com el que ha donat lloc a la lluita exemplar dels i les treballadores de FRAPE en la Zona Franca de Barcelona. Amezada per una reducció salarial del 30%, augments de productivitat i flexibilitat i reduccions de plantilla, la gent treballadora s’ha negat a acceptar les condicions de l’empresa, trobant com resposta un Expedient de Regulació d’Ocupació, acceptat per la Generalitat del “Tripartit”, i l’amenaça del tancament patronal. En Novelda, localitat del País Valencià, la plantilla de les empreses LAM 5 i LAM 12, propietat del grup Llevantina d’Associats i Minerals, ha hagut de plantar cara amb la seua lluita a l’intent de tancament patronal d’ambdues fàbriques. Cada dia observem amb estupor com es desmantella el nostre teixit industrial amb l’augment incessant de les deslocalitzacions i com es perden llocs de treball.

La precarietat en l’ocupació i les desigualtats salarials han motivat així mateix la vaga de les/us treballadores/és de les empreses de neteja del Metro de Madrid, que ha aconseguit importants avanços per a aquest col·lectiu. No obstant aquesta la victòria, amb posterioritat als acords s’han produït ja tres nous acomiadaments i sis sancions laborals amb motiu de la negativa d’alguns treballadors a esborrar pintades relatives a la vaga. En els Transports Metropolitants de Barcelona (TMB) es manté igualment una vaga intermitent en reivindicació de dos dies de descans setmanals. De no aconseguir-se un acord, al febrer la vaga podria arribar a ser indefinida.

En Catalunya la major part de sindicats de l’ensenyament han convocat ja una vaga per al pròxim 14 de febrer contra la proposta de llei de bases per una Llei d’Educació a Catalunya (LEC), en la qual es fomenta la gestió jeràrquica i empresarial dels centres, s’obren les portes a noves vies de privatització dels centres públics i s’aposta per la desregulación de les condicions laborals del professorat.

L’intent de restricció de les llibertats democràtiques d’expressió i de reunió, mitjançant l’aplicació de noves Ordenances destinades suposadament a mantenir la neteja i tranquil·litat dels espais públics, s’estén pels diferents Ajuntaments de l’Estat. Diversos col·lectius s’oposen a les Ordenances antidemocràtiques, com en els casos recents de Sevilla, Santa Coloma de Gramanet (Catalunya) o Paiporta (País Valencià).

Tant les respostes feministes a l’ofensiva antiavortista, com les lluites obreres, de l’ensenyament o en defensa de l’exercici de llibertats en els espais públics, indiquen el camí a seguir en aquests moments davant els atacs dels Tribunals, de la patronal i d’una dreta crescuda als quals ni la política del PSOE, ni una IU en descomposició poden plantar cara. Igualment precís és reprendre la tasca de reconstruir una esquerra que es meresca aquest nom i que plante cara de forma decidida a totes aquestes agressions, permetent-nos avançar cap a l’ofensiva. Espai Alternatiu es compromet a treballar activament tant en el suport i impuls de les lluites com en la necessària recomposició de l’esquerra.

Veure tots els article de Corriente Alterna nº 54


A la mateixa secció:


Davant l’anunci de data i pregunta del referèndum


Marroc: solidaritat amb la mobilització popular del Rif


Solidaritat amb la vaga de fam dels i les palestines a les presons israelianes.


Macron president, l’ofensiva capitalista s’intensificarà. Construïm la resistència! Declaració de Philippe Poutou.


Manifest / Convocatòria Primera assemblea per un agrupament per a l’Assemblea Ciutadana de Podem País Valencià, Alcoi, 26 de febrer de 2017


Davant l’agressió masclista de l’empresari Manuel Muñoz a Teresa Rodríguez. Si toquen a una, ens toquen a totes!


La nostra solidaritat amb Teresa Rodríguez, el nostre odi de classe i feminista als agressors. Teresa denúncia agressió masclista per part d’un empresari


Catalunya: Per un partit-moviment contra l’austeritat


Feminisme per a viure millor, per a una vida lliure de violències masclistes


Els estudiants contra les revàlides, la LOMCE i un sistema elitista

Creative Commons License Esta obra est� bajo una licencia de Creative Commons by: miquel garcia -- esranxer@gmail.com