contacte: anticapitalistes@anticapitalistes.net

 



 

Anticapitalistes
  
dilluns 2 d’octubre de 2006 | Revolta Global
Eleccions catalanes: Preparar una alternativa antiliberal

Revolta Global

Aquests anys deixen, però, un regust més aviat amarg per a les classes populars. El Tripartit s’ha revelat com un govern social-liberal. Val a dir, un govern respectuós de les lleis del mercat, que mira, pel cap alt, d’apaivagar-ne alguns efectes mitjançant la distribució més equitable d’uns recursos pressupostaris limitats, però que acaba esdevenint vector de polítiques privatitzadores i, finalment, una joguina entre les mans dels grans poders econòmics. Des de Samsung fins a Taurus i Braun, passant per Miniwatt i SEAT, deslocalitzacions industrials i expedients d’ocupació han plogut sobre treballadors i treballadores - el més sovint davant la connivència de la Generalitat amb les multinacionals... per no parlar del paper de les burocràcies sindicals afins al govern en l’aïllament i la desfeta de las resistències fabrils.

El govern “catalanista i d’esquerres” haurà estat, doncs, profundament decebedor en aquest àmbit, com en el terreny de les llibertats nacionals. De fet, el Tripartit ha esclatat abans d’engegar el seu anunciat “gir social”. Per contra, ha amagat el dèficit d’una gestió pública honesta i transparent - com en l’afer del Carmel -, ha fet tota mena de concessions a la patronal de l’ensenyament, ha cedit davant les exigències del món dels negocis - reculant, a tall d’exemple, pel que fa a les propostes governamentals més avançades en matèria d’habitatge...

Però, el més característic del fracàs d’aquesta experiència rau en el fet que el govern català - i el propi president Maragall - hagin estat sacrificats pel gabinet “amic” del PSOE... en funció d’una entesa de Zapatero amb la dreta nacionalista i sobre la base de l’escandalosa retallada del nou Estatut d’autonomia. Desitjós d’alleujar la pressió del PP i, alhora, decidit a tirar endavant l’agenda neoliberal de la construcció europea, el govern socialista ha operat un viratge cap al “centre”. Tot i les bones disposicions d’IU i ERC - que s’han anat empassat pressupostos continuistes, lleis educatives i de defensa nacional, etc. -, CiU i el PNB representen uns socis més segurs i creïbles per procedir a noves desregulacions del mercat laboral o introduir reformes fiscals que, un cop més, afavoriran els més rics.

No cal insistir en la misèria de l’Estatut: l’afer del Prat o el cas de la immigració en parlen amb més cruesa que el més crític dels discursos. Però, a la vigília d’aquestes eleccions, sí que cal insistir en un punt cabdal. Si l’aparell del PSOE, profundament incrustat en la maquinària de l’Estat espanyol, i el PSC han jugat la carta del respecte al marc constitucional monàrquic i d’un reformisme provincià, la responsabilitat de l’esquerra del tripartit - ERC i ICV-EUiA - ha estat molt gran en el curs que han pres els esdeveniments.

El partit republicà ha dubtat, ha girat tard i sense massa convicció cap al refús d’un Estatut de rebaixes, torna a parlar confusament “d’equidistància”... L’anomenada “esquerra transformadora”, per la seva banda, s’ha mostrat incapaç de distingir-se i de plantar cara al social-liberalisme en cap terreny. Ans al contrari: ha contribuït a desballestar el moviment ciutadà pel dret de decidir que, tal com es va posar de relleu el 18 F, hagués pogut trasbalsar tot el panorama polític, vinculant al mateix temps les reivindicacions catalanes al procés de pau a Euskadi.

Tot plegat ens deixa un panorama on les sortides dretanes semblen tenir més possibilitats. La patronal reclama amb insistència una “sociovergència” que seria vista amb bons ulls des de Madrid. Fins i tot quan evoca - amb ben poc entusiasme - la possibilitat de reeditar un tripartit d’esquerres, el candidat Montilla en defineix un perfil farcit de garanties per als interessos de la burgesia. Sota aquests paràmetres, un nou govern de les esquerres, sembraria desànim i confusió entre les classes populars, aplanant definitivament el camí a les forces conservadores. I és indiscutible que un retorn de la dreta al govern, o bé l’alternativa d’una “gran coalició” entre el PSC i CiU, només agreujarien les polítiques liberals que ja estem patint.

L’1 de novembre, en un pla estrictament electoral i a falta d’una alternativa més ferma, clarament anticapitalista i arrelada en el poble, la classe treballadora i el jovent poca cosa podran fer si no és mirar d’oposar-se a tot plegat votant ICV-EUiA o ERC. Encara que comprensible, l’abstenció, que segurament es nodrirà del legítim disgust provocat per la gestió d’aquests anys, no resoldrà ni aclarirà res. Finalment, caldrà estar en guàrdia davant la irrupció de noves formacions que pretenen recuperar una part de l’electorat tradicional socialista amb un discurs demagògic i espanyolista.

En aquestes circumstàncies, el vot a “l’esquerra del Tripartit” esdevé profundament crític i revesteix un marcat caràcter de provisionalitat. Car, contràriament al projecte de l’esquerra possibilista d’en Saura o a la perspectiva de variables enteses institucionals, es tracta d’anar cap a un enfrontament amb aquestes polítiques liberals i de retrobar el camí de la lluita per l’autodeterminació. No hi ha cap altra via de progrés social i democràtic.

Necessitem un autèntic govern d’esquerres, un govern antiliberal, que no temi enfrontar-se als grans interessos privats i que es recolzi decididament en la mobilització social per vèncer les resistències del capital. Ara com ara, només podem evocar-ne la perspectiva. Per això mateix, és urgent preparar-ne les condicions: des de les lluites obreres, juvenils i feministes, afavorint la convergència dels esforços - encara fragmentaris i dispersos - de l’esquerra anticapitalista, de l’independentisme revolucionari i dels sectors més combatius de l’esquerra social. Vet aquí el camí de la construcció d’una alternativa. El balanç sever d’un Tripartit social-liberal i la necessitat de canviar de rumb ja formen part d’aquest procés.


A la mateixa secció:


Manifest / Convocatòria Primera assemblea per un agrupament per a l’Assemblea Ciutadana de Podem País Valencià, Alcoi, 26 de febrer de 2017


Davant l’agressió masclista de l’empresari Manuel Muñoz a Teresa Rodríguez. Si toquen a una, ens toquen a totes!


La nostra solidaritat amb Teresa Rodríguez, el nostre odi de classe i feminista als agressors. Teresa denúncia agressió masclista per part d’un empresari


Catalunya: Per un partit-moviment contra l’austeritat


Feminisme per a viure millor, per a una vida lliure de violències masclistes


Els estudiants contra les revàlides, la LOMCE i un sistema elitista


La única solución para los CIEs es su cierre inmediato


Cal construir col·lectivament un Podem del País Valencià: Per la convocatòria d’una Assemblea Ciutadana Extraordinària de País.


11S - Totes al carrer per la República Catalana!


Davant la decisió del Tribunal Constitucional d’apartar Arnaldo Otegi de les llistes electorals basques

Creative Commons License Esta obra est� bajo una licencia de Creative Commons by: miquel garcia -- esranxer@gmail.com