contacte: anticapitalistes@anticapitalistes.net

 



 

Anticapitalistes
  
dilluns 11 de setembre de 2006 | Revolta Global
Retrobar el camí de l’autodeterminació

Declaració de RG en la Diada de l’11 de Setembre

Si féssim cas als “pares” del Nou Estatut, aquest 11 de Setembre hauria de veure una nació exultant, plenament reconeguda i encaixada en la realitat plural d’Espanya. Cada dia que passa, però, es confirma l’estafa sense pal·liatius que representa allò que ens anunciaren com una mena de “Constitució”. La derrota del “No” progressista que, des de diferents sectors, s’alçà contra una reforma estatutària pactada entre Mas i Zapatero - i acotada per la virulenta campanya anticatalana del PP -, ens ha deixat un panorama polític i social assolador, sensiblement escorat cap a la dreta.

El mateix Maragall ho diu: el PSOE va sacrificar tripartit i presidència sobre l’altar d’una entesa amb CiU: un pacte de suport a les polítiques neoliberals de l’executiu espanyol en matèria fiscal, laboral i en molts altres àmbits. El resultat? CiU brama a les portes de la Generalitat, com l’amo disposat a recuperar la finca que creu seva per dret diví. I ens recorda que és un partit d’ordre, disposat a cridar l’exèrcit per reduir els vaguistes “salvatges” i decidit a sotmetre una ciutadania immigrada que hauria de fer mèrits especials per gaudir dels seus legítims drets democràtics.

El programa del candidat Montilla tampoc sembla gaire engrescador, a còpia de garanties als grans interessos privats i d’insults vers els “ecologistes de saló” que volen “paralitzar el creixement del país”. Vet aquí els fonaments d’aquesta “sociovergència” tant reclamada, com a fórmula d’estabilitat institucional, per tot un sector de la patronal. Mentrestant, sota un “bipartit” interí, les multinacionals segueixen fent la llei: Braun tanca portes i Volkswagen es mofa de les sentències favorables als acomiadats i acomiadades de SEAT.

La direcció d’ERC sembla amoïnada per fer-se perdonar la gosadia de la seva tardana oposició a l’Estatut. Trist retorn a una “equidistància” que només pot afavorir les combinacions més conservadores! I, pel que fa a ICV-EUiA... ara podem mesurar el llast de la connivència amb un Estatut de rebaixes que pretenia barrar el camí de l’autodeterminació al poble de Catalunya. Aquesta actitud ha contribuït a desactivar el moviment ciutadà pel dret de decidir del passat 18 de febrer; ha agreujat la distància entre l’esquerra social i el jovent independentista; ha desorientat i despolititzat les classes populars...

No hi haurà avenç decidit cap a l’autodeterminació sense guanyar el cor de la gent treballadora. No hi haurà cap progrés sòlid enfront del liberalisme, si el moviment obrer no torna a fer seva la lluita per la llibertat nacional. A tall d’exemple, la crisi del Prat ha palesat la necessitat d’una gestió de proximitat de les grans infraestructures... i del seu caràcter públic. El tema de la immigració revela igualment la misèria del nou Estatut. Com integrar un col·lectiu que ja representa el 12 % de la ciutadania sense capacitat de regularització i d’accés als drets civils?

Només ens en sortirem a còpia de lluita, de recomposició dels moviments - com el que cal tornar a dreçar contra la guerra al Pròxim Orient, oposant-nos a l’enviament de tropes espanyoles al Líban -, de resistències sindicals i fabrils, d’accions solidàries... Alhora, esdevé urgent construir referents polítics. Les eleccions autonòmiques d’aquesta tardor seran un important terreny de lluita i de debat. Les frustracions acumulades sota el tripartit poden allunyar les classes populars de les urnes, afavorint el retorn de la dreta i, en qualsevol cas, l’accentuació de les polítiques liberals. Com obrirem doncs la via d’un govern veritablement d’esquerres que planti cara a les deslocalitzacions, que no temi enfrontar-se a bancs i especuladors per defensar el dret a l’habitatge, que aturi la destrossa del territori, que lluiti contra la pobresa i promogui la igualtat de drets? Com avançar cap a un govern, en fi, que cerqui el suport de la mobilització social i reivindiqui la plenitud dels drets nacionals?

Vet aquí la discussió que hem d’encetar sense tardança, i davant la qual els corrents antiliberals, l’esquerra alternativa i el moviment independentista tenim una responsabilitat indefugible.

11 de Setembre de 2006


A la mateixa secció:


Manifest / Convocatòria Primera assemblea per un agrupament per a l’Assemblea Ciutadana de Podem País Valencià, Alcoi, 26 de febrer de 2017


Davant l’agressió masclista de l’empresari Manuel Muñoz a Teresa Rodríguez. Si toquen a una, ens toquen a totes!


La nostra solidaritat amb Teresa Rodríguez, el nostre odi de classe i feminista als agressors. Teresa denúncia agressió masclista per part d’un empresari


Catalunya: Per un partit-moviment contra l’austeritat


Feminisme per a viure millor, per a una vida lliure de violències masclistes


Els estudiants contra les revàlides, la LOMCE i un sistema elitista


La única solución para los CIEs es su cierre inmediato


Cal construir col·lectivament un Podem del País Valencià: Per la convocatòria d’una Assemblea Ciutadana Extraordinària de País.


11S - Totes al carrer per la República Catalana!


Davant la decisió del Tribunal Constitucional d’apartar Arnaldo Otegi de les llistes electorals basques

Creative Commons License Esta obra est� bajo una licencia de Creative Commons by: miquel garcia -- esranxer@gmail.com