contacte: anticapitalistes@anticapitalistes.net

 



 

Anticapitalistes
  
diumenge 4 de setembre de 2005 | Jorge Riechmann
L’huracà Katrina: Aprendrem al menys a força de catàstrofes?


De vegades no ve malament repetir obvietats: les nostres societats industrials no estan preparades per a plantar cara als desastrosos canvis ecològic-socials que elles mateixes han engegat.

Després de l’experiència gairebé apocalíptica que han viscut milers de persones amb l’arribada de l’huracà Katrina -i centenars de milions més, vicàriament, a través dels mitjans massius- a una zona densament poblada de la superpotència del planeta, després dels dics de Nova Orleans trencats, les cases rebentades, les ciutats anegades, els centenars de morts i els milers d’arruïnats, després de tanta destrucció natural i de tant de caos social, aprendrà EUA -i després d’ell els amplis sectors en el món sencer que encara es neguen a mirar de front la realitat- que aquest vast experiment socioecològic que és l’alteració del clima del planeta per emissió antropogènica de gasos d’efecte “hivernacle”, en conjunció amb l’altre vast experiment socioecològic que és la globalització neoliberal, condueix fins i tot a curt termini cap a desastres inimaginables -incloent la desaparició del que considerem civilització, i per ventura de la pròpia espècie humana?

I escarmentarem nosaltres, des d’Espanya, en cap alié, caient en el compte que els nostres milers d’apartaments en primera línia de platja estan sotmesos a un risc anàleg, que la nova aridesa pot castigar horriblement a la nostra agricultura, o que en un planeta globalment més càlid fins i tot cap que ens afecte un refredament generalitzat en tota Europa occidental —si es bloqueja la circulació oceànica en l’Atlàntic Nord, deixant a les latituds septentrionals sense la vital aportació d’aigua temperada dels tròpics?

(Sobre això últim: el funcionament de la “cinta transportadora” d’aigua oceànica —en termes tècnics: la circulació termohalina— depèn de petites diferències en la densitat i salinitat de les aigües; la interrupció d’aquest enorme corrent, que ha ocorregut algunes vegades en els últims 100.000 anys, altera de manera sobtada el clima del planeta sencer (grosso modo, refredant més el Nord i escalfant més el Sud). Es tem que l’increment de fluixos d’aigua dolça en l’Àrtic —per gel fos, més precipitacions, etc.— podria ocasionar aquest efecte, apagant un “interruptor climàtic” que sumiria de cop a Europa en una mini-era glacial.)

Si no aprenem per investigació i anticipació racional, aprendrem almenys a força de catàstrofes?


A la mateixa secció:


23 Conferencia de la convención marco de las Naciones Unidas sobre el clima acaba de terminar (COP23): de la brecha al precipicio


Alacant: Vecinos del Puerto exigen cese actividad graneles y al Consell que presione al Gobierno para naves cerradas.


Una implosión mayor y más rápida que en nuestras peores pesadillas


Advertencia de la Comunidad Científica Mundial a la Humanidad: Segundo Aviso


La política forestal y el deterioro climático, factores clave en los incendios de Galicia, Asturias, León y Portugal


Ciclones, cambio climático y especulación inmobiliaria: el caso Harvey


Antropoceno, capitalismo fósil, capitalismo verde, ecosocialismo: ¿Dónde está la salida?


La Conselleria de Mediambient incumple sus propios programas de inspección


Cambio Climático. La Tierra arde: sequías, desertificación, hambre, migraciones


Juicio popular al proyecto Castor

Creative Commons License Esta obra est� bajo una licencia de Creative Commons by: miquel garcia -- esranxer@gmail.com