contacte: anticapitalistes@anticapitalistes.net

 



 

Anticapitalistes
  
diumenge 4 de setembre de 2005 | Jorge Riechmann
L’huracà Katrina: Aprendrem al menys a força de catàstrofes?


De vegades no ve malament repetir obvietats: les nostres societats industrials no estan preparades per a plantar cara als desastrosos canvis ecològic-socials que elles mateixes han engegat.

Després de l’experiència gairebé apocalíptica que han viscut milers de persones amb l’arribada de l’huracà Katrina -i centenars de milions més, vicàriament, a través dels mitjans massius- a una zona densament poblada de la superpotència del planeta, després dels dics de Nova Orleans trencats, les cases rebentades, les ciutats anegades, els centenars de morts i els milers d’arruïnats, després de tanta destrucció natural i de tant de caos social, aprendrà EUA -i després d’ell els amplis sectors en el món sencer que encara es neguen a mirar de front la realitat- que aquest vast experiment socioecològic que és l’alteració del clima del planeta per emissió antropogènica de gasos d’efecte “hivernacle”, en conjunció amb l’altre vast experiment socioecològic que és la globalització neoliberal, condueix fins i tot a curt termini cap a desastres inimaginables -incloent la desaparició del que considerem civilització, i per ventura de la pròpia espècie humana?

I escarmentarem nosaltres, des d’Espanya, en cap alié, caient en el compte que els nostres milers d’apartaments en primera línia de platja estan sotmesos a un risc anàleg, que la nova aridesa pot castigar horriblement a la nostra agricultura, o que en un planeta globalment més càlid fins i tot cap que ens afecte un refredament generalitzat en tota Europa occidental —si es bloqueja la circulació oceànica en l’Atlàntic Nord, deixant a les latituds septentrionals sense la vital aportació d’aigua temperada dels tròpics?

(Sobre això últim: el funcionament de la “cinta transportadora” d’aigua oceànica —en termes tècnics: la circulació termohalina— depèn de petites diferències en la densitat i salinitat de les aigües; la interrupció d’aquest enorme corrent, que ha ocorregut algunes vegades en els últims 100.000 anys, altera de manera sobtada el clima del planeta sencer (grosso modo, refredant més el Nord i escalfant més el Sud). Es tem que l’increment de fluixos d’aigua dolça en l’Àrtic —per gel fos, més precipitacions, etc.— podria ocasionar aquest efecte, apagant un “interruptor climàtic” que sumiria de cop a Europa en una mini-era glacial.)

Si no aprenem per investigació i anticipació racional, aprendrem almenys a força de catàstrofes?


A la mateixa secció:


Iberdrola vol construir un magatzem de residus a la central nuclear amb més incidències de l’Estat


La plaça de bous de València torna a escoltar el clam animalista: ‘Falles sense sang’.


11 de marzo: sexto aniversario de Fukushima


¿Cuánto ganan las grandes eléctricas en el estado español?


Tractors al carrer


Ecologistes en Acció recolza les mobilitzacions contra els granels del port d’Alacant


Capitalisme a l’espanyola: El rescat de les autopistes en fallida


Caos climático ¿verdad o consecuencia?


Les cooperatives d’energia, aposten per un canvi de paradigma per fer front a les grans companyies.


TTIP, CETA y TiSA: Blindajes perfectos para criminales climáticos

Creative Commons License Esta obra est� bajo una licencia de Creative Commons by: miquel garcia -- esranxer@gmail.com