contacte: anticapitalistes@anticapitalistes.net

 



 

Anticapitalistes
  
dijous 25 d’agost de 2005 | Antonio Arnau
Carta (no publicada) al director del País

No a la Guerra, és no a les ocupacions.


Antonio Arnau, que va ser portaveu de la Campanya Valenciana contra la Guerra de L’Iraq, ha enviat aquesta carta al director del País en resposta a la seua Editorial del diumenge 23 d’agost sobre Afganistan. La carta no ha estat publicada de moment i dubtem que ho siga. Ací la reproduim pel seu interés.

Semblaria que, des del precedent de la posició presa últimament pel que fa al Sàhara, la missió que ha pres en les seves mans Prisa és aplanar el camí davant l’opinió pública a un abandó cap avall en els compromisos democràtics, de multilatelalisme i compliment de la legalitat internacional, de solidaritat i Pau, per part de l’actual Govern del PSOE.

El seu militant -en aquest sentit- editorial d’avui diumenge [l’autor de l’article es refereix al diumenge 21 d’agost] en el País ("Después del duelo") ho confirma.

Parlen de "paral·lelismes impossibles"..., en una espècie d’afirmació preventiva que, el que fa, és recordar-nos les similituds. Recordem que es va començar en Afganistan, bombardejant ciutats indefenses i aterrint a un poble sencer, per unes tropes enviades per a acabar amb Bin Laden i les bases del terrorisme internacional. Tot això amb conseqüències, vists els resultats, que han estat contraproduents... per a aquesta fi... No per descomptat per al de construir bases d’EUA permanents en aquesta zona estratègica per al control de les rutes del petroli.

És per ventura un problema de més o menys quantitat d’ignomínia i mentides?. Realment, en què es basaven per a negar-li legitimitat als EUA per a ocupar L’Iraq, si la hi concedeixen per a fer-lo a Afganistan?. Per ventura que sobre Afganistan no existeixen mentides ("anem a enviar tropes fundant-nos en veritats" va dir Zapatero)... No se’ns va dir que l’atac era per a capturar a Bin Laden i acabar amb el terrorisme?... (Casablanca, Madrid, Londres). Per a eliminar el fonamentalisme i l’opressió sobre les dones?... o, per ventura, era amb el multiplicat tràfic de drogues, o les màfies i el bandidatge?. No és cert que el govern titella de Karzai només abasta Kabul i voltants?. No està el país sota el domini dels tirànics i violents senyors de la guerra? (armats per EUA contra els talibans, com abans va armar a aquests contra els soviètics). No existeixen més mancances i fam per a la majoria de la població? No segueix per ventura sent el Burka la vestimenta de les dones?.

I, els nius de possible terrorisme fonamentalista, no segueixen on els va posar EUA, en la frontera Pakistanesa?.

Davant tota aquesta situació en la qual som còmplices actius, ens diuen vostès "es tracta de reafirmar el suport a les missions de les Forces Armades en l’exterior". Justament, es tracta d’això, de NO fer-ho. De tornar a recordar els principis de la Pau, de No Ingerència i de Sobirania dels pobles, principis als quals apel·laven quan els interessava, enfront d’un Govern del PP hostil al seu grup, i no d’oblidar-los quan uns altres són els compromisos inconfesables.

Recordem que de L’Iraq ens anàvem "amb ONU o sense ONU"..., i, molt més inclús, que no són cascos blaus (sense que això sigui gran cosa, vist el conflicte dels grans Llacs o, ara mateix, la MINURSO en els territoris ocupats del Sàhara), que els soldats estan amb "permís" de l’ONU, però sota comandament de l’OTAN i iniciativa d’EUA

Recordem que els bombardejos massius sobre Afganistan, van ser una operació de venjança i càstig, no de "legítima defensa", i "justificats" davant l’opinió publicada -no segons la legislació internacional- en el suposat suport prestat pels talibans a grups terroristes.

El que jo recorde és que, els reconeguts com autors del 11-S eren àrabs i saudites i, amb aquesta petro-monarquia medieval i integrista, financiadora dels estudis taliban, acabemr d’estrènyer més encara els llaços de "amistat".

Diuen vostès: ..."Como lo son los intentos de equiparación con Irak. El mensaje es que los socialistas son incoherentes al retirarse de Irak y mantenerse en Afganistán, pese a que también implica un alto riesgo para nuestros soldados; y que Zapatero pretende compensar con el exceso de celo en el segundo país, la retirada apresurada del primero"

Reforçar el contingent a Afganistan, es diga el que es diga, no deixa de tenir una lectura de "compensació en desgreuge", davant la necessitat electoral de rebel·lar-se enfront de l’Imperi retirant les tropes de L’Iraq. I, si en el que es fonamenta és en "donar suport una eleccions lliures", simplement no cola. Donar suport a què?, on no funciona un Estat, en un conjunt de territoris sota el domini de caps tribals, Senyors de la Guerra sota l’empara dels quals s’amplia la producció i el comerç de l’opi; perquè això és avui Afganistan, quines eleccions lliures "en absència de conflicte" protegim?.

En tot cas, si fos cert que s’ataca i ocupa Afganistan, perquè és l’arrel i la llar dels "terroristes", no "solament" estarien en perill els soldats, sinó com s’ha vist ja repetidament, també "les seues" reraguardes, que per cert no són tots els països de l’ONU, ni tan sols els de l’OTAN, solament uns pocs voluntaris de suport a l’exèrcit USA, entre els quals desgraciadament ens trobem.

En el que si estem d’acord, és que "Accidente o ataque, en ambos casos sería el resultado de la implicación del Ejército español en misiones de naturaleza militar." I, també, que s’ha dut tot amb “l’estil populista de Bono" (que no estil popular).

En el que NO estem d’acord, és en que les nostres tropes estiguen participant en l’aplicació de la doctrina Bush sobre la Guerra contra el Mal. Com dèiem alguns/as en un manifest després del 11-S, ..."Perquè estem convençuts que amb la guerra i el terror no es construirà mai una pau que condueesca a la superació de les injustícies de tot ordre que s’estenen pel món"..., seguirem aquí.


A la mateixa secció:


Siria: El aventurerismo militar de Trump y sus implicaciones


Màxima tensió militar: què pot anar malament aquest dissabte a Corea?


Estados Unidos lanza la “madre de todas las bombas” sobre Afganistán


La Campaña No al TTIP, CETA TiSA convoca movilizaciones para el próximo sábado 21 de enero en más de veinte ciudades


Cuando creías que los acuerdos comerciales no podrían empeorar más, aparece Wall Street


Frente a la dictadura de la UE: ¿habéis dicho... "revolución"?


La Unión Europea supera la primera barrera en la ratificación del CETA


Paraísos fiscales y "secreto comercial": La impunidad de la gran delincuencia financiera


Profesoras/es de derecho de 24 países europeos firman declaración jurídica sobre la protección de inversiones en el TTIP y el CETA


"No somos más que carne de cañón para el Estado, las corporaciones y los bancos". Entrevista a Vincent Emanuele, exmarine de EEUU y veterano de la guerra de Irak.

Creative Commons License Esta obra est� bajo una licencia de Creative Commons by: miquel garcia -- esranxer@gmail.com