contacte: anticapitalistes@anticapitalistes.net

 



 

Anticapitalistes
  
dimecres 29 de juny de 2005 | Jorge Riechmann
Tres notes sobre sostenibilitat


Sequera a Espanya, i aspra controvèrsia pública entre els presidents de Castella- La Manxa i Murcia a propòsit del transvasament Tajo-Segura (sengles entrevistes en ABC, el 25 de juny, i El País, el 26 de juny de 2005). En realitat ambdós argumenten segons la formulació que ofereix Barreda (el castellà-manxego): “L’aigua no pot ser el factor limitant del nostre desenvolupament”.

Generalitzant però sense fer violència a l’assumpte, podria dir-se: “la naturalesa no pot ser el factor limitant del nostre desenvolupament”. Expressat d’aquesta forma, l’argument revela el seu caràcter suïcida, perquè de fet la naturalesa és el factor limitant: la biosfera és finita i irreemplaçable. Si un manifesta el seu cru productivisme en aquests termes, qualsevol esment retòric a la sostenibilitat que faci després serà només xerrameca buida.

*****

No em canse de subratllar la importància d’una versió generalitzada de la noció de gestió de la demanda, en connexió amb la idea de reconeixement de límits.

Sustentabilitat implica respectar els límits, i per això suposa qüestionar la idea d’una demanda humana perpètuament expansiva. D’aquí la necessitat de generalitzar criteris econòmic-socials de gestió de la demanda -avui ja “normalitzats” en àmbits com la gestió de l’aigua o del proveïment energètic- a tots els altres àmbits on sorgeixen problemes de recursos, contaminació i escala excessiva de l’activitat humana: gestió de la demanda també pel que fa al consum de carn, o a l’ús de materials per a l’edificació, o a l’ordenació territorial...

(No obstant això, en un país com Espanya succeeix que del total d’ingressos prevists a Espanya en l’any 2005 a través de la tarifa elèctrica —17.290 milions d’euros— només està previst que 10 milions es destinin a programes de gestió de la demanda. Això és, tot just el’0 05%. Les polítiques de gestió de la demanda segueixen sent marginals, la qual cosa es tradueix en una demanda d’electricitat en creixement galopant.)

*****

El barril de petroli gairebé a 60 $, i totes les sirenes d’alarma sonant al temps en la ciutat alegre i confiada... Inflació, atur, estancament, crisi! El dit acusador assenyala cap a les malapteses més o menys criminals -la criminal guerra de L’Iraq, l’assetjament maldestre de Putin contra la petroliera Yukos—, però sobretot cap a les “causes estructurals”: el consum a Xina i l’Índia puja a mesura que substitueixen algunes de les seves bicicletes per automòbils! És a dir, a mesura que fan precisament el que nosaltres -els especialistes en “desenvolupament”- els hem dit que cal fer.

Jorge Riechmann, l’autor, ha formulant el vessant ètic de la seva filosofia ecosocialista en una "trilogia de la autocontenció" que componen els volums “Un món vulnerable”, “Tots els animals som germans” i “Gent que no vol viatjar a Mart” (reunits en l’editorial Els Llibres de la Catarata).


A la mateixa secció:


El dilema de un pueblo de Kenia devastado por la sequía: deforestar o morir


Nada que hacer: el Ártico ya nunca volverá a congelarse


23 Conferencia de la convención marco de las Naciones Unidas sobre el clima acaba de terminar (COP23): de la brecha al precipicio


Alacant: Vecinos del Puerto exigen cese actividad graneles y al Consell que presione al Gobierno para naves cerradas.


Una implosión mayor y más rápida que en nuestras peores pesadillas


Advertencia de la Comunidad Científica Mundial a la Humanidad: Segundo Aviso


La política forestal y el deterioro climático, factores clave en los incendios de Galicia, Asturias, León y Portugal


Ciclones, cambio climático y especulación inmobiliaria: el caso Harvey


Antropoceno, capitalismo fósil, capitalismo verde, ecosocialismo: ¿Dónde está la salida?


La Conselleria de Mediambient incumple sus propios programas de inspección

Creative Commons License Esta obra est� bajo una licencia de Creative Commons by: miquel garcia -- esranxer@gmail.com