contacte: anticapitalistes@anticapitalistes.net

 



 

Anticapitalistes
  
dijous 23 d’octubre de 2003 | esquerra anticapitalista
Davant de la VIII Assemblea d’EUPV: Apostar per una esquerra alternativa, movimentista, federalista i plural

Document de l’Espai Alternatiu

INTRODUCCIÓ

La guerra s’ha tornat a convertir en l’epicentre de la política. Una altra vegada, el govern dels EUA apareix com el protagonista d’una confrontació contra el dret intrnacional i el més elemental sentit comú. I tot això santificat per a l’ocassió per un canvi de doctrina militar que pretén consolidar el monopoli de la força en l’arena internacional per banda dels EUA. L’administració Bush s’ha convertit en un perill per a la comunitat internacional i en un obstacle per a qualsevol intent de crear un nou marc dins del qual puga ser possible abordar i resoldre els greus problemes globals sorgits de les polítiques neoliberals aplicades al Planeta pels poders econòmics.

La pròxima VIIIna Assemblea Nacional de EUPV es va a celebrar en un dels moments més regressius, en tot el referent a la democràcia i als drets socials i cívics, que fins ara ha travessat l’actual sistema polític sorgit de la transició iniciada en 1975. Dels esdeveniments polítics a curt i mitjà termini depèn que l’actual sistema i els seus actors, com institucions, partits polítics i sindicats, per enumerar els principals, puguen entrar en un procés accelerat de deslegitimació social. Del qual, d’altra banda, ja s’han manifestat símptomes en els temps més recents: crisi del Prestigie, última vaga general, mobilitzacions contra la guerra a Iraq, o el fet més immediat del transfuguisme a l’Assemblea de Madrid.

Quant a les eleccions autonòmiques i municipals del 25 de maig, és cert que els resultats signifiquen un fre a la temuda caiguda en picat d’EUPV que s’anunciava abans de les mobilitzacions contra la guerra, però és evident que estan per davall de les expectatives que s’havien generat al llarg de la campanya electoral. Aquest lleu augment de vots procedeix d’anteriors abstencionistes i d’alguns sectors juvenils recentment polititzats, sense que signifique inflexió de la tendència a la baixa de l’organització. Perquè difícilment es van a donar una millor situació política i social que l’ocorreguda en el primer semestre del 2003, que ens permeta seguir recuperant la credibilitat en el nostre discurs i en la nostra participació en les mobilitzacions socials.

La situació crítica que travessem com a organització és en part conseqüència de la crisi global de l’esquerra política, que majoritàriament s’ha vist arrossegada durant molts d’anys al seguidisme de les polítiques neoliberals. Això l’ha duta a no saber donar una resposta a la cada vegada major demanda per part de l’esquerra social d’una altra forma de fer política, d’organitzar-se i de col·laborar amb els moviments, amb l’objectiu d’elaborar col·lectivament una alternativa política i social a l’actual sistema neoliberal. Però, tot i sent veritat l’anterior, també ho és que una altra part de la crisi es fonamenta en els nostres propis errors, dels quals no podem intentar eximir-nos.

El primer d’ells és la direcció elegida en la VII Assemblea d’EUPV, que no ha sabut comportar-se com òrgan representatiu de la militància. Amb un funcionament cupular, la direcció s’ha anat deslligant més i més dels col·lectius locals i de la militància de base, suportant-se en l’hiperlideratge de la figura del Coordinador General. També s’ha conduït de manera irresponsable la política de finances, al temps que es manifestava una falta de transparència i d’informació cap al conjunt de l’organització. Aquesta direcció no a volgut, o no ha sabut tampoc, fer front als nombrosos conflictes interns arrossegats o que s’han presentat recentment. Finalment, s’ha mostrat sovint poc eficaç al desenvolupar la política institucional, perdent oportunitats de diferenciar-se del conjunt de les forces parlamentàries, al temps que la poca presència social de l’organització donava a la seua activitat un marcat caire institucionalista.

L’actual situació de descomposició interna per la que travessem, amb una organització davall mínims i amb un sever dèficit democràtic i organitzatiu és conseqüència de la falta d’aplicació dels canvis que eren ja necessaris quan es va elegir l’última direcció. Més enllà de les declaracions de bones intencions i dels papers escrits, poques han segut les correccions, les avaluacions autocrítiques i els canvis en les polítiques concretes. Poc també han canviat les persones i els modes de treball. Tot l’anterior ha abonat l’actual estat d’inacció de EUPV.

La construcció de l’Entesa es va fer malament des del principi. El procés no va ser socialment participatiu, sinó un mer pacte cupular en mans de direccions polítiques. Passat un primer moment d’expectativa, l’Entesa no va aconseguir entusiasmar a ningú. És més, en la seua recta final, l’espectacle donat per alguns dels nostres socis, la falta d’un criteri polític d’aliances (conseqüència del qual foren alguns pactes comarcals amb un PSOE força allunyat dels nostres plantejaments polítics), o el fracàs sonor de les direccions de la ciutat de València i d’altres localitats en la construcció de les Enteses locals, va transmetre la imatge a la ciutadania d’una mera cabriola tàctica poc creïble.

En una situació com aquesta, hi ha diversos riscos a sortejar: el primer, convertir el debat d’idees, imprescindible, en una quiniela sobre candidats a Coordinador/a General. El segon, més perillós, donar el pes fonamental als problemes organitzatius, encara amb tota la importància que presenten. El tercer, fer un debat identitari desconnectat de la realitat.

PRIORITATS DE EUPV

Hem de centrar la nostra reflexió en l’anàlisi de quines són les distintes propostes des de les esquerres. Des de l’esquerra que ve de la tradició de les distintes Internacionals, passant per les del maig 68, fins a les noves propostes emergents enfront de l’actual procés de globalització neoliberal. I hem d’optar obertament per la reconstrucció d’una esquerra anticapitalista, alternativa i internacionalista. En aquesta línia, els principals criteris a seguir, podrien ser els següents:

1.- Cal trencar el divorci entre la nostra teoria política i la pràctica tant interna com externa de l’organització. I cal propiciar una participació col.lectiva, perquè la situació de crisi permanent ha fet que cada vegada participen als processos polítics i organitzatius d’EUPV menys afiliats i afiliades. Això eleva el pes relatiu de l’acció en les institucions, produint una deformació institucionalista, sobreestructural, en les nostres anàlisis.

2.- Cal parlar en primer lloc de política, de les polítiques de EUPV. Política enfront de la globalització neoliberal, que augmenta la bretxa social entre pobres i rics, i destrueix el medi natural. La qual que ens obliga a un compromís eficaç no sols en termes solidaris, sinó principalment en termes de participació, en la contestació social a les conseqüències de la globalització: els retalls duríssims als drets polítics, socials i econòmics (privatitzacions de la sanitat i de l’educació, restricció de llibertats i negació dels drets nacionals, privatitzacions de la pensions....).

3.-Els propers mesos exigeixen de l’esquerra alternativa europea, dels sindicats, organitzacions no governamentals i dels moviments socials u especial esforç per a defensar les seues reivindicacions i exigir una refundació radical, democràtica i social de la Unió Europea. Front a una UE que forma part de l’ordre atlàntic i que promou una Constitució Europea no sorgida del poder sobirà dels pobles d’Europa, sinó elaborada i atorgada en una Conferència Intergovernamental, en la més pura tradició liberal conservadora. Aquest entramat institucional de la UE, vol garantir l’Europa potència en la seua política exterior i de defnsas, l’Europa fortalesa enfront dels immigrants i l’Europa neoliberal enfront dels seus treballadors, Una Europa que no reconeix, a més, els pobles sense estat que la integren.

Davant d’aquest projecte d’Europa, hem de reivindicar una Constitució que contemple els drets de la gent immigrant, que reculla un nou contracte social i ciutadà, que assegure la satisfacció universal de les necessitats bàsiques de la ciutadania europea mitjançant serveis públics, que potencie la diversitat cultural i lingüística dels pobles que componen Europa, reconeguent la seua sobirania i establint marcs polítics confederals, que negue el militarisme i l’armamentisme, que es base en la igualtat plena de les dones i en la seua autonomia...

4.- Per a avançar en la construcció nacional del País Valencià i del conjunt dels PPCC, hem de defensar la nostra sobirania nacional plena i la nostra integració en un model confederal a escala europea i estatal. Aquest model ha de reconèixer també el dret d’autodeterminació sense traves i impulsar una política en defensa la defensa dels interessos de la "gent de baix", solidària amb tots els pobles i nacions del món.

5.- Igualment, caldrà aclarir d’una vegada si som una organització política d’estil tradicional, que basa la seua concepció organitzativa en el model d’un partit polític electoralista, o som una organització d’esquerres, anticapitalista i alternativa, que pretén impulsar un potent moviment politicosocial del que ella mateixa forma part. Òbviament, és aquesta segona opció la que s’hauria de defensar, sense cedir a actituds burocràtiques, de desmantellament de les assemblees, que impedeixen la participació política de les bases. En aquest sentit, les formes més participatives, les relacions horitzontals, el respecte a la pluralitat, l’abandó dels mètodes jeràrquics de direcció i, sobretot, el principi d’elaboració col·lectiva en tots els nivells organitzatius, han de constituir senyes d’identitat del nostre projecte polític. Senyes que hem de fer nostres si veritablement volem ser impulsors d’un moviment polític i social organitzat.

6.- Cal contribuir a construir l’esquerra que derrote als poders dominants, a les dreta del País Valencià i la dreta de l’Estat Espanyol. La línia d’actuació ha de situar el centre de gravetat del nostre treball en la societat. Es tracta de construir un sistema de relacions amb les organitzacions socials que intervenen en defensa dels interessos de la "gent de baix"", en la confrontació amb la patronal econòmica, amb els governs del PP. Hem d’animar a la participació dels nostres i les nostres afiliats en aquestes organitzacions, en la lluita social per una ciutadania plena de drets i poders, per la llibertat, la igualtat i la sustentabilitat ecològica.

També s’ha d’aconseguir que la part més important dels debats interns de EUPV tinguen a veure amb aqueixa participació, amb aqueixos moviments socials, amb les accions concretes a desenvolupar en i amb ells. S’ha de fer de l’elaboració política de EUPV una anàlisi permanent dels conflictes concrets, dels objectius i les formes d’actuació de les organitzacions socials, de l’expressió política que han de tenir...

7.- Cal contribuir a l’articulació de l’acció política, mitjançant diverses formes d’acord amb les organitzacions d’esquerra i progressistes:

* Amb el PSPV-PSOE, mantenint, sempre que siga possible, una relació d’actuació conjunta enfront de la dretes, des de la plena independència. Cal dir respecte d’això que no tindria sentit reeditar avui el debat sobre els pactes de govern. No sols per la posició neoliberal perfectament assumida pel PSPV-PSOE, sinó perquè EUPV ha d’actuar des de la seua política. No podem exigir als altres que facen seua tota la nostra política, però mai no podem consentir compromisos contra ella. La situació del PSPV-PSOE i la nostra pròpia experiència ens indiquen que la relació de treball conjunt s’ha de basar en la unitat d’acció sobre objectius d’esquerres i que ha d’estar en connexió amb les organitzacions socials que constitueixen el nostre referent.

* Amb les forces nacionalistes, aplicant els mateixos criteris anteriors d’actuació conjunta, amb objectius en defensa dels nostres drets nacionals i també en connexió amb la xarxa d’entitats cíviques nacionalistes del País.

L’anterior és impossible si EUPV no és una organització participativa, el que avui no és. El model de direcció jeràrquica i personalista ha de ser substituït per un model de direcció col·lectiva, de conformació de l’opinió de l’organització des de les assemblees de base. La democràcia directa, la participació, la pluralitat i els valors de l’esquerra han de ser els principis que han de regir la nostra actuació política. En aqueix marc s’ha de produir la integració de la doble font de pluralitat de EUPV: la pluralitat territorial i la pluralitat ideològica.

Canviar política, estructures i formes d’acció són tasques en què ha de participar tota EUPV, ningú no sobra. Però és impensable que es realitzen sense una important renovació també en les persones, que afecte als qui més responsabilitat han tingut a dirigir a EUPV cap aquesta situació crítica.

En aqueix camí, els partits i els corrents de EUPV tenen opinió, la qual cosa contribueix al debat, però ningú no ha de substituir la competència màxima dels òrgans elegits en les Assemblees, d’analitzar, de proposar i decidir quina és la política que ha de desenvolupar EUPV.

En la mateixa direcció s’hauria d’apostar també pels òrgans col·legiats enfront dels unipersonals i qüestionar, per tant, la necessitat de mantenir la figura de Coordinador/a General.

Resumint, considerem que aquests haurien de ser els objectius davant de la VIII Assemblea Nacional de EUPV:

* Debat polític, més que organitzativista. Sobre les polítiques, més que sobre el Programa.

* Bolcar-se en els moviments socials. Treballar en i amb les organitzacions socials i fer una vida política centrada en les experiències i objectius de la mobilització social.

* Disposició a articular acords amb les esquerres, l’esquerra nacionalista i els progressistes, com el PSPV-PSOE, sobre allò concret i a partir de la mediació dels moviments socials, entorn de demandes que no entren en contradicció amb el nostre projecte.

* Coherència amb què defensem i en la voluntat de superar el vell model de partit centralista i cupular, avançat a la construcció d’un moviment polític i social organitzat del que hem de formar part.

* Pluralitat com a patrimoni, a partir de les seues dues fonts: territorialitat i corrent/partits. Acabar amb la dinàmica govern-oposició en els òrgans de EUPV construint direccions integradores i amb voluntat de respecte.

* Democràcia interna i renovació (inclosa la generacional). Aplicant sense excepcions principis definitoris de EUPV com l’equilibri de sexes o la limitació del temps de permanència en càrrecs públics i, sobretot, la voluntat de practicar noves formes de fer política i de participació d’afiliats/as, i electors.

L`ENTESA.

Dèiem en la introducció que la construcció de l’Entesa es va fer malament des de principi, que el procés no va ser socialment participatiu, sinó un mer pacte cupular en mans de direccions polítiques, i que, passat un primer moment d’expectativa, no va aconseguir entusiasmar a ningú, transmetent la imatge a la ciutadania d’una mera cabriola tàctica poc creïble.

Ens demanem per quina raó és tan gran la diferència entre el que ha ocorregut i les intencions que recollia el Document "L`Entesa: Una proposta per canviar el País Valencià", aprovat pels òrgans de EUPV el 21 de maig del 2001. Aquest, en la seua pagina 2, es preguntava: "Què entenem per l`Entesa?", i contestava a continuació:

"És un projecte i una voluntat de confluir en propostes a nivell d’articulació i mobilització social des d’una perspectiva d’esquerres, valencianista i mediambientalista. Significa avançar en una col·laboració activa i conjunta en propostes com ja hem anat fent en els últims temps amb ........" (després s’enumerava una sèrie de plataformes socials i organitzacions cíviques)."

La proposta de L`Entesa que reflectia el Document no es va mantenir des del moment que es va plantejar la unitat d’acció de l’esquerra com una simple operació de partits polítics en total desencontre amb el social. Hem de reflexionar col·lectivament sobre el resultat d’aquesta operació i en les rectificacions que necessita. La unitat d’acció de l’esquerra no pot ser un producte d’un debat cupular o d’un exercici de laboratori, ha de ser una proposta permanent, des de l’anàlisi constant de la realitat i del seu desenvolupament. La unitat d’acció de l’esquerra és fonamentalment acció en la societat des dels col·lectius de base de EUPV. Des de les relacions de EUPV amb altres agents socials, polítics i culturals i des d’una permanent pràctica de mobilització que combata l’avanç conservador amb propostes superadores de l’ordre existent.

Hem de construir una Entesa amb passos concrets en la política diària, amb experiències pràctiques que ens ajuden a seguir avançant en la mobilització social de resposta a les polítiques conservadores i insolidàries que implementa el PP. En aqueix terreny d’iniciatives concretes és on es fa més viable un espai d’enteniment real, amb possibilitats de reflectir-se posteriorment al terreny electoral. Des de les institucions i des dels moviments socials hem d’aprofitar tot element que signifique un retrocés de les polítiques autoritàries de la dreta valenciana i de l’espanyola.

L`Entesa ha d’estar oberta a la participació tant de partits i organitzacions d’esquerres com d’organitzacions dels moviments socials, de col·lectius i de persones. S’ha d’obrir un procés que permeta una construcció plural i participativa de l’entesa impulsant assemblees, reunions etc.. a partir del qual es puga iniciar la vertebració d’un moviment polític i social d’esquerres al País Valencià. L`Entesa ha d’invertir les dinàmiques cupulars i de negociació entre direccions, les quals han de respectar les decisions acordades des de les bases.

Si bé la unitat d’acció ha de ser un criteri general i permanent en la nostra activitat política, no hem de renunciar a construir i enfortir EUPV com a part necessària i dinamitzadora del moviment polític i social organitzat, anticapitalista, alternatiu i internacionalista.

LA POLÍTICA MUNICIPAL DE EUPV.

En termes generals la ciutadania no ha percebut que EUPV desenvolupe un política significativament diferent de la resta de partits polítics als municipis, sent aquest un àmbit en què el divorci entre programa i teoria política i pràctica quotidiana es visualitza amb major claredat. Hem realitzat pactes municipals la majoria de vegades no basats en acords programàtics, sinó en el repartiment de regidories amb dedicació exclusiva i en retribucions econòmiques. El fracàs majoritari en la nostra política municipal no és responsabilitat exclusiva dels nostres i les nostres representants als ajuntaments. La falta de debat intern en els col·lectius locals, la ineficàcia de l’Àrea de Política Municipal i la inexistència de formació són responsabilitats dels òrgans de direcció comarcals i nacionals.

El cada vegada major abandó de la ciutadania del projecte municipalista de EUPV s’ha de combatre des d’una política autènticament transformadora dels municipis. Un projecte transformador que ha de recolzar-se en la potenciació de les experiències més avançades del poder local i de democràcia participativa, ja que sense la demostració que "governem per a transformar", i no al contrari, difícilment podrem ser creïbles. Hem de situar en l’objectiu de la nostra política municipal la participació activa de la gent en les decisions que els afecten. L’aposta per la participació i la vertebració social, unit a la defensa d’un model d’administració pública basada en la defensa del servei públic, s’han d’erigir en temes essencials de la nostra política als municipis.

El que s’ha dit anteriorment en forma general sobre els pactes i acords amb el PSOE és del tot aplicable a la política municipal. EUPV ha d’afavorir sempre que estiga en les seues mans que el PP i els agrupaments locals de dretes siguen desbancats dels governs municipals. Però l’anterior no implica que hàgem de comprometre’ns en governs locals si el preu a pagar consisteix en renunciar a parts substancials del nostre ideari i del nostre programa. Novament cal dir que EUPV no pot acceptar compromisos de cap tipus contra la seua política. La participació en els governs municipals només té sentit si la política impulsada per aquests és clarament transformadora de la realitat social municipal.

L’EUPV QUE VOLEM

Hem insistit des de fa temps en què la recuperació de credibilitat política d’EUPV passa per afirmar la seua aspiració a desenvolupar un projecte d’esquerra alternativa, clarament diferenciat d’altres com poden ser el social-liberal, el socialdemòcrata estatalista o el nacionalista. Cal que siga l’esquerra que s’esforça per assajar una nova estratègia de contrahegemonia, allunyada de l’electoralisme i del simple resistencialisme, disposada a tenir una visió més complexa del social- on es barregen els distints colors emancipatoris -i una actitud radicalment democràtica davant del fet plurinacional. Una esquerra que ha de ser federalista al seu si i confederal amb la seua relació amb altres esquerres i corrents politicoculturals; que siga habitable, garantisca la integració de tota la pluralitat i s’esforce per construir nous discursos i polítiques lligades als conflictes reals o potencials que travessen la nostra societat; que siga, avui més que mai, internacionalista i solidària amb tots els pobles, sense emprar dues vares per a mesurar a l’hora d’abordar la defensa de la globalització dels drets humans. Una esquerra, finalment, que "pensa políticament però actua social i culturalment", amb major raó quan ens trobem davant d’una majoria absoluta de la dreta enfront a la qual només des de la superació de la passivitat i de la desmobilització social serà possible pensar en futures recuperacions electorals de l’esquerra.

Pel que fa al debat, ja obert, sobre l’elecció de Coordinadora/r General d’EUPV, no podem ser indiferents al desenllaç que finalment es puga produir en relació a tal qüestió. Perquè, donada l’experiència dels darrers anys, sí que creiem posseir els suficients elements per a valorar quines opcions tancarien en fals la crisi i quines podrien generar, al menys, esperances d’eixir d’ella, prenent un nou impuls i mirant cap endavant.

Per això, ja que no podem exigir de cap d’e les opcions que assumisca el conjunt de les nostres posicions, sí que anem a demanar, com a mínim, que qui vulga comptar amb l’Espai Alternatiu oferisca suficients garanties per a poder conviure i debatre dins d’EUPV sense anatemes i sense autimes burocràtics i amb voluntat de mestissatge polític.

En qualsevol cas, siga quin siga el final de la pel.lícula assembleària, estem convençuts que el principal factor que pot ajudar a superar la crisi d’EUPV és la pacient tasca de reconstrucció dels vincles socials d’aquesta amb la gent que es mou i lluita des dels diferents àmbits de conflicte amb el bloc dominant. A aquesta tasca, i a la conseqüent reanimació i reforçament dels moviments socials, seguirem dedicant els nostres principals esforços.


A la mateixa secció:


Mobilització, moviment i organització


Introducció a la qüestió nacional: Un debat al voltant de Catalunya i el País Valencià. Seminari de formació organitzat per Anticapitalistes.


Jornada de formació d’Anticapitalistes: La teoria marxista de les crisis econòmiques. Fonaments i implicacions.


Quin Programa per a quin Canvi. Formació Anticapitalistes.


Acte en solidaritat amb Unitat Popular i el poble grec, amb Yorgos Mitralias. Elx, dijous 17, 20.15h.


Dos diputados autonómicos andaluces de Podemos viajan a Atenas para apoyar a Unidad Popular


Tesis políticas de Anticapitalistas aprobadas en el Congreso Confederal de 17 y 18 de enero de 2015.


Xerrades de Martí Caussa a Alacant i a Elx: Catalunya 9N. Pel dret a decidir i per la transformació social


Programa provisional de la V Universitat d’Estiu Anticapitalista (19-24 d’Agost)


Campamento internacional de jóvenes revolucionarios/as

Creative Commons License Esta obra est� bajo una licencia de Creative Commons by: miquel garcia -- esranxer@gmail.com