contacte: anticapitalistes@anticapitalistes.net

 



 

Anticapitalistes
  
diumenge 27 de febrer de 2005 | serrella
Els possibles efectes de la central tèrmica Beneixama-Banyeres


http://www.banyeres.com/serrella/

Els enganys de l’empresa promotora

Segons l’empresa Global 3, amb el cicle combinat les emissions serien mínimes. Hi hauria que veure què significa la paraula «mínimes» per a aquesta empresa perquè una central de gas de la potència projectada emet anualment a l’atmosfera més de 2 milions de tones de diòxid de carboni (principal gas responsable del canvi climàtic) i més de 2.000 tones de diòxid de nitrògen, a més de molts altres contaminants que causen la pluja àcida i malalties en els sectors més vulnerables de la població.

Per a reduir les emissions de CO2 -i cal fer-ho amb urgència, d’acord amb els científics del IPCC (Prevenció i Control Integrats de la Contaminació) si volem detenir l’escalfament global del planeta- no és possible aplicar filtres, ni serveix de gran cosa millorar el procés de combustió, ni basta canviar un combustible fòssil per un altre. L’única solució és cremar menys quantitat de combustibles fòssils, és a dir produir menys energia i anar substituint aquests combustibles per fonts d’energia neta: les energies renovables.

La temible pluja àcida

La pluja àcida té una fama cada vegada més temible, per la freqüència i les extensions on es presenta i pels efectes negatius que produeix, no sols en les zones més properes, també en amples zones molt distants dels focus emissors de contaminants.

Els principals gasos productors d’aquest fenomen són el diòxid de sofre i els òxids de nitrogen, els quals, en contacte amb el vapor d’aigua atmosfèric i en presència de la llum solar, reaccionen per a convertir-se en àcids sulfúric i nítric diluïts. Aquests àcids cauen sobre la superfície terrestre en forma de partícules seques, pluja, neu o boira.

Els efectes biològics de la pluja àcida són amplis. En principi el seu nivell típic d’acidesa és tòxic per a peixos i microorganismes aquàtics i terrestres (líquens i bolets). Aquests organismes són una part essencial de l’ecologia del terra dels boscos. Altres efectes venen com a consequència l’acció d’aquests àcids sobre els metalls que hi ha al sòl. És el cas de l’alumini, que un cop dissolt s’incorpora a l’aigua de llacs i rius. A través de plantes i microorganismes entra en la cadena tròfica. Aquest metall és molt tòxic per a algunes plantes i animals. Actualment s’ha detectat que està incorporat a la flora i fauna de zones on freqüentment es produeixen pluges àcides.

Sobre les plantes superiors, especialment coníferes (pins, avets, etc.), deteriora la cutícula de les fulles, causant un mal irreversible al fullam, mal que s’incrementa per la pèrdua de nutrients del sòl. Al País Valencià ha hagut zones en les quals la pluja àcida ha provocat la mort de boscos sencers com a la comarca dels Ports, on arriba la contaminació de la central tèrmica d’Andorra (Terol), contaminació que es detectava fins a Itàlia a causa dels vents dominants. Els ajuntaments d’aquesta comarca mantenen un litigi, des de fa dècades, contra la companyia elèctrica Endesa, la qual nega ser la responsable de la mort dels boscos.

El cas que ens afecta és especialment preocupant perquè els vents dominants de la zona provenen del nord-oest, és a dir, la direcció precisa per a que la pluja caiga sobre els parcs naturals de la Mariola i de la Font Roja.

D’altra banda, la pluja àcida també atacaria l’estructura metàl·lica dels ponts, edificis i monuments de Banyeres de Mariola, Beneixama, Alcoi, Biar, Bocairent, etc., construïts normalment amb compostos calcaris, produint deteriorament i pèrdua de valor artístic.

Els efectes per a la nostra salut

A més de l’element a considerar de la pluja àcida, que pot afectar territoris llunyans, hi ha un element nefast a curta distància: l’smog fotoquímic. La majoria de contaminants secundaris produïts en l’smog fotoquímic manifesten els seus efectes a escala local i no es transporten a distàncies grans.

En els moments de més calma atmosfèrica és quan més temps hi ha per aquestes reaccions. L’energia solar afavoreix aquestes reaccions a l’igual que la presència de partícules a l’aire (incloses les gotetes d’aigua) que actuen de catalitzadors.

Com a resultat de tot plegat es produeix el que es coneix com a smog (boira) fotoquímic en zones on l’orografia afavoreix el procés. És el cas de la vall de Beneixama on, de manera natural, és molt habitual la boira a primera hora dels matins des de Bocairent fins a Villena.

L’smog produeix irritació de les mucoses, per això origina problemes respiratoris i, en condicions extremes, pot causar malalties greus. Els efectes de l’smog es deuen no solament als contaminants primaris (és a dir, els que emetria la central tèrmica) sinó molt especialment als contaminants secundaris (és a dir, als que es formen com a resultat de les reaccions químiques que es produeixen a l’atmosfera).

Entre aquests contaminants secundaris es troben substàncies com els formols, els aldèhids, l’ozó o els nitrats de peroxiacil, totes elles substàncies formades per reaccions d’oxidació i responsables dels problemes respiratoris i inflamatoris de l’aire contaminat.

Els elements claus de l’smog, a més de les emissions esmentades, són la llum solar, les partícules i els òxids de nitrogen. L’smog es produeix per oxidació dels contaminants primaris i aquesta oxidació es fa sobretot pels radicals oxigen que es produeixen a les reaccions fotoquímiques que tenen com a origen els òxids de nitrogen.

L’smog es produeix durant el dia en moments de forta insolació mentre que la generació de contaminants secundaris és màxima a finals del matí o principis de la vesprada. Després, en disminuir la radiació solar i anar-se consumint els contaminants secundaris (són compostos inestables) va disminuint la seua quantitat. A la nit, en no haver-hi radiació, va desapareixent l’smog degut als contaminants secundaris i es regenera la situació inicial. A l’endemà recomença el procés.

Si fa vent la intensitat i importància dels efectes de l’smog disminueixen; si l’aire resta en calma molt de temps, l’efecte de l’smog pot ser molt greu.


A la mateixa secció:


Iberdrola vol construir un magatzem de residus a la central nuclear amb més incidències de l’Estat


La plaça de bous de València torna a escoltar el clam animalista: ‘Falles sense sang’.


11 de marzo: sexto aniversario de Fukushima


¿Cuánto ganan las grandes eléctricas en el estado español?


Tractors al carrer


Ecologistes en Acció recolza les mobilitzacions contra els granels del port d’Alacant


Capitalisme a l’espanyola: El rescat de les autopistes en fallida


Caos climático ¿verdad o consecuencia?


Les cooperatives d’energia, aposten per un canvi de paradigma per fer front a les grans companyies.


TTIP, CETA y TiSA: Blindajes perfectos para criminales climáticos

Creative Commons License Esta obra est� bajo una licencia de Creative Commons by: miquel garcia -- esranxer@gmail.com