contacte: anticapitalistes@anticapitalistes.net

 



 

Anticapitalistes
  
dijous 9 d’octubre de 2003 | esquerra anticapitalista
9 d’Octubre 2003 al País del PP

Declaració de l’Espai Alternatiu

El vint-i-cinc de maig passat el PP revalidava la seua majoria absoluta a les Corts Valencianes i als ajuntaments més importants del nostre País, davant de la sorpresa d’una esquerra social que esperava que la forta contestació social i les massives mobilitzacions contra la guerra d’Iraq tingueren repercussió als comicis municipals i autonòmics. El PP demostrava, de la mateixa forma que a escala estatal, una solidesa dels seus suports socials i electorals capaç de superar l’obstacle que significava haver mantingut, de manera prepotent, una política contrària als desitjos del 90% de la població entorn al tema de la guerra. S’obria d’aquesta forma un nou periode de govern popular al País Valencià que ve a continuar la fase encetada a l’any 1995, quan Eduardo Zaplana accedí per primera vegada al govern de la Generalitat.

La situació que patim des de fa ja vuit anys al País Valencià pot ser qualificada sense cap mena de dubtes com lamentable. El PP ha anat ampliant i reforçant l’aplicació de polítiques neoliberals a tots els àmbits, de tal forma que a hores d’ara dona por ficar-se a desenvolupar qualsevol anàlisi descriptiu de l’estat del nostre País. I això és cert encara que una part important de la ciutadania valenciana s’haja mostrat agraïda amb aquest partit dretà, per causes que segurament tenen relació tant amb el relatiu benestar econòmic del últims anys, com amb la molt estesa creença de manca d’alternatives a les polítiques actualment aplicades i amb la feblesa de l’oposició desenvolupada pel PSPV-PSOE.

Al terreny econòmic s’ha fet una aposta decidida per convertir el País Valencià en un immens parc d’atraccions dedicat de manera quasi exclusiva al turisme. Recollint tota l’experiència acumulada des dels anys seixanta fins ara i condensant-la, els populars s’han llançat a la depredació urbanística més salvatge, tant dels nuclis històrics de les ciutats i pobles (amb el paradigma del projecte de destrucció del barri del Cabanyal a València), com del seus entorns encara verges o semiverges (projecte ZAL a la Punta de València) i també dels paratges costaners sencers. Mentres, tant l’agricultura com indústries tradicionals com el tèxtil, el calcer o fins i tot la ceràmica, pateixen problemes cada volta majors i sovintegen els expedients de regulació d’ocupació, augmenten la sinistralitat i la precarietat laboral i els salaris pagats al País Valencià són, com a mitja, dels més baixos de l’estat. El serveis socials i la sanitat, sempre coberts per l’ominosa ombra de possibles privatitzacions, es deterioren i baixa la seua qualitat.

No té més sort que l’economia el medi ambient. Ja s’ha parlat de la depredació urbanística, però la llista d’agressions mediambientals és llarga. En ella ocupa un lloc destacat el PHN, portentosa eina redescoberta pel PP per a fer tot el mal possible als recursos hídrics. Però què passa amb les zones humides del País, amb els seus boscos, amb els espais protegits, amb les polítiques de tractament de residus, amb les emissions contaminants i afavoridores de l’efecte hibernacle...? Sobren comentaris.

Per a tancar aquesta amarga relació de despropòsits, que podria allargar-se molt sense massa artifici , es pot comentar la situació de la llengua i dels drets nacionals després del pacte de pau amb el que el cavaller Zaplana va saber embolicar l’oposició. Tenim una Academia Valenciana de la Llengua que no fa res (encara que tothom té por de que no faça alguna cosa) i un Estatut de la reforma del qual es parla de manera periòdica, però que sabem de sobra que els populars desitgen tan intocable com la Constitució Espanyola (al menys en relació als seus aspectes essencials). Què lluny que estem nosaltres del pla Ibarretxe per associar lliurement Euskadi a l’Estat Espanyol o fins i tot de la versallesca però sovint ferma defensa de la Generalitat Catalana del seus drets nacionals!

Dins d’un context en el qual l’ensenyament públic perd terreny dia a dia davant del privat i concertat, afavorits pel PP, i a més ha de suportar la càrrega d’una llei carcamalesca i regressiva com la LOCE, l’ensenyament en valencià es troba quasi frenat. Vint anys després de l’aprovació de la Llei d’Ús, només poc més de dos de cada deu alumnes estudien en valencià, la creació de línies es ralentitza progressivament i, citant de manera textual una part de les conclussions finals de l’Informe sobre l’Ensenyament en Valencià 2003 de l’STEPV:

"... la perpetua problematització pública de l’ensenyament en valencià -censura del lèxic, dels materials curriculars i d’autors, proscripció de la titulació superior de les universitats valencianes, l’entrebanc a l’extensió dels programes en valencià a poblacions com ara Gandia, o darrerament els projectes per desplegar la LOCE-, la castellanització, acompanyada de la banalització més barroera, dels mitjans de comunicació públics i el bandejament del valencià pel mateix Govern en les seues intervencions públiques i administratives, no poden més que desincentivar i jugar a la contra de la promoció que fan els moviments cívics."

Voleu més? Doncs també podriem xerrar de la privatització de RTVV. Però ja em comentat que la llista podria ser molt llarga i no volem ser fastigosos.

Però l’anàlisi de la crítica situació per la que travessem no ha d’impedir la mirada esperançada cap al futur que una celebració com el 9 d’octubre sempre demana. Encara que la dreta ha demostrat quines són les seues forces, no s’ha d’oblidar que fa només uns mesos el govern estatal del PP es trobava contra les cordes. La massiva mobilització contra la guerra d’Iraq ha estat, de moment, la fita més significativa d’una cadena de mobilitzacions socials que ha trencat el llarg periode d’apatia social que, només amb ruptures puntuals, havia durat des del final de les lluites contra la integració de l’Estat Espanyol a l’OTAN. És dubtós que el desencat originat per la noves victòries del PP puga tenir una durada molt llarga. Ni l’experiència acumulada per l’esquerra social durant les mobilitzacions passades, ni la situació d’Europa i del món en general sembla que vagen a afavorir estabilitats polítiques d’ample abast.

Tanmateix per a poder vèncer al PP, derrotar les polítiques neoliberals i encaminar-nos cap al nou món possible que desitgem és segur que els moviments socials tindran que alcançar un nivell d’organització, coordinació i penetració social molt major que el que a hores d’ara tenen. La constitució d’un ample bloc social d’esquerres, d’un moviment de moviments, d’una vertadera Entesa, que amb objectius clars, s’opose a les polítiques neoliberals, vinguen d’on vinguen, apareix com una necessitat perentòria. Com també ho és la construcció d’organitzacions polítiques d’esquerres que trenquen definitivament amb les rémores del passat, tant des del punt de vista polític com des del organitzatiu, integrant-se, com una peça més, dins del moviment de moviments.

Volem acabar aquesta Declaració demanant, una vegada més, la llibertat i sobirania nacional plenes per al País Valencià i animant a la solidaritat amb tots els pobles oprimits del món i en particular amb el d’Euskadi, assetjat de manera cruel per l’espanyolisme, però que de manera valenta sembla haver encetat un procés que, d’arribar a bon terme, pot significar un gran avanç cap al seu alliberamet i un colp duríssim per a l’espanyolisme reaccionari.


A la mateixa secció:


Davant l’anunci de data i pregunta del referèndum


Marroc: solidaritat amb la mobilització popular del Rif


Solidaritat amb la vaga de fam dels i les palestines a les presons israelianes.


Macron president, l’ofensiva capitalista s’intensificarà. Construïm la resistència! Declaració de Philippe Poutou.


Manifest / Convocatòria Primera assemblea per un agrupament per a l’Assemblea Ciutadana de Podem País Valencià, Alcoi, 26 de febrer de 2017


Davant l’agressió masclista de l’empresari Manuel Muñoz a Teresa Rodríguez. Si toquen a una, ens toquen a totes!


La nostra solidaritat amb Teresa Rodríguez, el nostre odi de classe i feminista als agressors. Teresa denúncia agressió masclista per part d’un empresari


Catalunya: Per un partit-moviment contra l’austeritat


Feminisme per a viure millor, per a una vida lliure de violències masclistes


Els estudiants contra les revàlides, la LOMCE i un sistema elitista

Creative Commons License Esta obra est� bajo una licencia de Creative Commons by: miquel garcia -- esranxer@gmail.com