contacte: anticapitalistes@anticapitalistes.net

 



 

Anticapitalistes
  
dijous 7 d’octubre de 2004 | esquerra anticapitalista
Davant del 9 d’Octubre: En defensa dels drets nacionals i de la gent treballadora

Declaració de l’Espai Alternatiu

Com sempre la commemoració del 9 d’octubre és moment propici per a repassar l’estat social i polític del País Valencià. La derrota del PP a les eleccions generals del 14-M ha deixat al govern de Camps al descobert, al perdre el paraigües protector de Madrid. En aquest nou context l’esmorteït debat sobre la reforma estatutària, al calor també de les reformes plantejades per diferentes vies a Catalunya i a Euskadi, sembla haver començat a reviscolar una mica. Tanmateix el govern de Camps, aprofitant la polèmica oberta per la proposta del PSOE entorn a l’oficialitat de les llengües nacionals de l’estat a Europa, ha volgut deixar ben clar que la unitat lingüística del català i del valencià és una «matèria innegociable». Com també sembla ser-ho la continuïtat de les agressions mediambientals i de la destrucció del territori (LRAU, no gràcies). Així veiem com el PP segueix ocupant i desvertebrant el territori, fent les politiques més insostenibles en tot allò que pertoca al medi ambient i a l’urbanisme de les nostres ciutats, amenaçant amb “nous” projectes retornats d’un passat de malson com la macrourbanitzacio de Cullera (que confon el Xúquer amb el Hudson) i continuant amb una llarga llista d’obres depredadores. A més el PP insisteix en fer demagògia amb l’impossible PHN i l’il.lusori “eix de la prosperitat” amb Madrid. Per la seua banda el govern central no es decideix a aturar el transvassament Xúquer-Vinalopó, que ens furta un sobreexplotat riu i ens amenaça amb malmetre l’Albufera, (ja més que amenaçada des de la Conselleria de “Territori i Vivenda”), no ofereix alternatives clares als despropòsits i malbarataments de la política de l’AVE (ni tan sols al seu traçat murada per l’Horta) i no pren la iniciativa de continuar amb el Pla de Transport Ferroviari de 1987 que ja ens haguera resolt algunes coses amb molts menys diners i destrossa de territori..

Mentrestant l’economia valenciana mostra ja símptomes alarmants de crisi, principalment a les més arrelades “indústries tradicionals valencianes”, amenaçant molts llocs de treball i originant brots xenòfobs com el d’Elx. En la base de l’OTAN a Bétera la força d’acció ràpida NFR-5 estarà preparada amb 11000 soldats, a partir de juliol del 2005 i segons el seu propi llenguatge, per a fer front a “missions de defensa, d’imposició de pau, de crisi humanitària o de suport a accions antiterroristes”.

Tot l’anterior junt determina un panorama poc engrescador, al qual haurà de fer front la ciutadania des dels moviments socials (vells i nous) i l’esquerra política del País Valencià. I pel que s’ha comentat abans respecte de la relativa actualitat del debat sobre la reforma estatutària, no està de més a hores d’ara formular els requisits que deuria de complir un Estatut reformat des d’una òptica coherentment d’esquerres. Un Estatut útil per a encetar la construcció d’un nou i possible País Valencià i del contingut del qual caldria fer pública discussió i debat enlloc de deixar aquests circumscrits a l’àmbit tancat i hermètic d’una “comissió estatutària”.

Els drets nacionals i la democràcia institucional

En primer lloc és evident que qualsevol reforma estatutària, si no dona solució d’una vegada per totes al greu problema que suposa el no reconeixement formal i clar de la unitat lingüística del valencià amb el català, és una reforma que falla en un aspecte essencial. Aquest és un punt que les forces polítiques d’esquerres deurien de tenir molt clar a l’hora de negociar i tancar qualsevol acord estatutari. Des del 81 ençà s’ha demostrat sobradament que el secessionisme lingüístic és un dels principals instruments a l’hora d’entorpir la normalització del valencià. Però no és l’únic, l’experiència de l’actual Estatut i de la mateixa Constitució espanyola també ens mostren que els reconeixements formals de drets no són suficients si no van de la mà amb polítiques concretes que els desenvolupen i que disposen dels corresponents suports pressupostaris. Totes aquestes qüestions deurien de formar part de la lletra d’un nou Estatut, si no es vol caure novament en una política lingüística merament declaratòria.

La sobirania nacional plena, és a dir la sencera llibertat per a decidir la relació que la ciutadania del País Valencià vol mantenir amb la resta dels Països Catalans i amb els altres pobles de l’estat i del món, deuria de ser també una exigència irrenunciable. Aquest dret bàsic és negat tant per la pròpia Constitució espanyola- que el PSOE no vol reformar en aquest aspecte -com per la Constitució Europea en procés de ser aprovada.

L’Estatut ha de reconèixer també els drets de la gent immigrant, com a minories, pel que fa als seus trets culturals i lingüístics específics. De la mateixa forma caldria fixar de manera clara i precisa assignacions pressupostàries per a l’ajuda als pobles del món i a les regions més necesitades, les quals han de ser des del principi com a mínim del 0,7% .

En ordre a l’augment de la democràcia cal solventar antics assumptes pendents com són el reconeixement de la potestat de dissolució anticipada de les Corts, la reducció de les clàusules de percentatge necessàries per a accedir-hi (que actualment deixen sense representació institucional a una part significativa de la nostra societat), la comarcalització i l’exercici efectiu de la participació ciutadana, obrint realment les Corts a les iniciatives legislatives populars i eliminant les restriccions actuals que, d’una o d’altra forma, acaben fent-les inviables. Aquest últim aspecte ha de ser completat amb fòrmules que permetin la paticipació ciudadana en l’elaboració dels pressupostos del Parlament valencià.

Els drets socials i les llibertats ciutadanes

Al País Valencià s’ha estat seguint des de fa ja massa anys una política econòmica basada en un neoliberalisme aferrissat que ha tingut com a conseqüències un procés molt accelerat de desvertebració del territori, de canvis poblacionals i d’acumulació d’infraestructures en la zona litoral en detriment de les zones rurals d’interior, el creixement descontrolat del sector de serveis dedicat al turisme de masses, la despreocupació pel sector industrial més arrelat al País Valencià (moble, calcer, joguina, tèxtil, ceràmica...) en crisi a causa de les deslocalitzacions i el “dumping” global i, en el sector agrícola- afectat per la PAC -la pèrdua de la diversitat i del caràcter local de la producció (que és la pèrdua de la nostra soberania alimentaria) i la caiguda dels preus de venda en perjudici dels camperols i benefici dels intermediaris .Els beneficis transitoris d’aquestes polítiques neoliberals no poden compensar els seus efectes negatius a mig i llarg termini sobre la gent treballadora: degradació mediambiental i retrocés de la qualitat de vida, precarietat laboral i incertesa en el manteniment dels llocs de treball, taxa d’atur propera al 11%, nivells cada vegada més baixos dels treballs ofertats amb la corresponent repercussió salarial, augment del preu dels habitatges i impossibilitat per a molta gent d’accedir a la seua compra... També l’ensenyament i la sanitat públics han estat víctimes de les polítiques privatizadores del PP, produint-se en molts de cassos una degradació de la seua qualitat. I encara que tota la gent treballadora pateix per això és la gent immigrant la que amb major facilitat resulta víctima de la situació. En resum se’ns està imposant un model tipus “California” poc desitjable i que no arriba a ser realment més que un malson de model “Miami” curt de talla.

Juntament amb el deterioració de la situació econòmica i mediambiental assistim també, de manera general, a la restricció dels drets i llibertats fonamentals sovint ara amb l’excusa de la lluita “contra el terrorisme internacional”. El camí que el PP d’Aznar havia mamprés, donant suport a la guerra d’Iraq i fent-se solidari amb la política de Bush, només parcialment ha estat abandonat pel PSOE, que continua fent de la”lluita antiterrorista” una de les seues banderes i envia soldats a l’Afganistan i a Haití. En Bétera les forces de l’OTAN estan pràcticament a punt de poder començar la seua activitat, cosa que significa convertir tota la zona en diana de possibles atemptats i augmentar dins d’ella la obsessió securitària amb les conseqüents restriccions de llibertats..

Per l’exposat adés, des d’una òptica vertaderament d’esquerres, seria absurd que un nou Estatut no abordara com a punt fonamental la defensa dels drets socials i llibertats amenaçats per les polítiques neoliberals. Aquests deurien de ser “blindats” amb una Carta de drets socials i llibertats ciutadanes que recollira no només aquells ja inclosos a la Constitució espanyola- encara que la majoria no siga respectada a la pràctica -sinó també tots els relacionats amb els drets de “tercera” i “quarta” generació, incloent, juntament amb la igualtat de gèneres, la defensa del territori i el dret a un medi ambient respectat i saludable, els drets de tota la gent que viu i treballa al País Valencià, el rebuig a les guerres com a forma de resolució dels conflictes i a tota instal.lació, com la de Bétera, que puga facilitar-los, així com els vinculats a la multiculturalitat i al lliure accés a les noves tecnologies. Aquest reconeixement de drets ha d’anar acompanyat de principis i mesures que asseguren la seua efectivitat a l’àmbit del País Valencià.

La Constitució Europea

És obligat comentar ací que molts d’aquests drets nacionals, democràtics i socials que l’Estatut deuria de fer llei al País Valencià són negats rotundament per la nova Constitució Europea, basada en els principis del neoliberalisme i en la defensa dels actuals estats europeus. Ni la sobirania nacional del País Valencià, ni la protecció dels drets socials i llibertats de la ciutadania són possibles dins del marc de la Constitució Europea que ens presenten i que a l’estat espanyol serà sotmesa a referèndum el proper 20 de febrer. La defensa conseqüent dels drets nacionals, democràtics i socials del País Valencià ens exigeix per tant oposar-nos a l’actual projecte constitucional europeu que en res afavoreix la creació d’una Europa democrática, social, solidària, pacífica i dels pobles, d’una Europa que no siga la col.laboradora necessària de l’actual Globalización neoliberal, sinó que contribuesca a la consecució d’un Altre Món possible.

El motor real dels canvis

Partint de la situació en que estem els canvis al País Valencià han de venir de la mà, com de costum, de la mobilització i participació ciutadanes, de la presència el més ampla possible dels moviments socials i de la seua activitat social i política. Potenciar això deuria de ser la principal preocupació de les forces polítiques d’esquerres i no tant l’elaboració de més o menys complicades operacions d’alquímia política que periòdicament van apareixent amb diversos noms i gent promotora. L’Espai Alternatiu es compromet davant de tota la ciutadania a treballar en aquesta direcció amb totes les forces al seu abast i a defensar públicament les reivindicacions i objectius que en aquesta declaració s’han plantejat.


A la mateixa secció:


Manifest / Convocatòria Primera assemblea per un agrupament per a l’Assemblea Ciutadana de Podem País Valencià, Alcoi, 26 de febrer de 2017


Davant l’agressió masclista de l’empresari Manuel Muñoz a Teresa Rodríguez. Si toquen a una, ens toquen a totes!


La nostra solidaritat amb Teresa Rodríguez, el nostre odi de classe i feminista als agressors. Teresa denúncia agressió masclista per part d’un empresari


Catalunya: Per un partit-moviment contra l’austeritat


Feminisme per a viure millor, per a una vida lliure de violències masclistes


Els estudiants contra les revàlides, la LOMCE i un sistema elitista


La única solución para los CIEs es su cierre inmediato


Cal construir col·lectivament un Podem del País Valencià: Per la convocatòria d’una Assemblea Ciutadana Extraordinària de País.


11S - Totes al carrer per la República Catalana!


Davant la decisió del Tribunal Constitucional d’apartar Arnaldo Otegi de les llistes electorals basques

Creative Commons License Esta obra est� bajo una licencia de Creative Commons by: miquel garcia -- esranxer@gmail.com