contacte: anticapitalistes@anticapitalistes.net

 



 

Anticapitalistes
  
dijous 16 de setembre de 2004 | Pierre Rousset
Fòrum Social Mundial: Anada cap al futur


Rouge, França, 15-7-04

Després d’haver emigrat a l’Índia, el gener passat, el Fòrum Social Mundial retrobarà el pròxim any les seves terres d’origen, a Porto Alegre. Però l’experiència vivificadora de Mumbai (Bombay) no s’oblida. Tornada al passat o anada cap al futur?. La qüestió es planteja necessàriament quan Porto Alegre es prepara per acollir de nou al FSM en aquest país "gautxo" del Sud brasiler que va veurer néixer el procés. La migració índia del FSM, que es va reunir el gener de 2004 per primera vegada fora de les seves terres d’origen, a Mumbai, no serà més que un parèntesi ràpidament tancat, o l’experiència vivificadora del quart Fòrum mundial influirà en profunditat la dinàmica del moviment fins i tot a Amèrica Llatina?

La pregunta és tant més important perquè la reunió del FSM a Mumbay ha estat particularment significativa. L’Índia és un dels països en els quals les resistències a la mundialització liberal són profundes; tanmateix havia romàs al marge del desplegament eurollatí-americà dels fòrums socials. Aquesta vegada, un ampli ventall de moviments indis han estat integrats al procés, han estat interessats per aquesta experiència. És encara massa aviat per veure en quina mesura es renovaran les dinàmiques unitàries que han portat el procés indi del FSM . Però la "pujada" a Mumbai de delegacions molt populars vingudes dels quatre racons del territori ha prefigurat un gir de la situació política. A la tardor de 2003,el BJP, partit d’extrema dreta induísta llavors en el poder, havia triomfat sense dificultats en diverses eleccions parcials, la qual cosa l’havia portat a precipitar el calendari electoral. A la primavera de 2004, ha estat severament sancionat a les urnes pels pobres del camp, que han expressat la seva exasperació social acudint massivament a votar.

Noves possibilitats

El Quart FSM ha obert també la via a l’expansió del procés dels fòrums a Àsia. Ha ofert un model d’organització diferent del de Porto Alegre en diversos aspectes molt importants. En lloc d’haver d’adaptar-se al marc fred i preestablert d’un campus universitari (el de la universitat catòlica) com a Brasil, el comitè d’organització indi ha remodelat l’espai ofert per un antic complex industrial, de manera que els participants en el fòrum poguessin expressar-se en ell de forma activa i prendre directament possessió dels llocs. El caràcter molt popular de les delegacions vingudes de tota l’Índia, així com el paper jugat per una expressió cultural militant (teatre de carrer, dansa .) han contribuït molt a reforçar el missatge polític del fòrum. Sis mesos més tard com es manifesta l’impacte de Mumbai en el procés internacional del FSM?. Primer test: una dinàmica regional de fòrums socials pren forma a Àsia, la qual cosa no era senzill per la diversitat d’aquest continent. Després dels indis, la iniciativa ha vingut de Corea del Sud, en particular de la central sindical KCTU i de la xarxa Kopa contra l’OMC i els acords de lliure canvi. L’ocasió ha estat proporcionada per la reunió, a Seül, del Fòrum Econòmic mundial (Davos) sota el títol provocador, vistes les conseqüències devastadores del liberalisme, de "Prosperitat i pau per a Àsia".

El 13 de juny, una manifestació militant de prop de 15.000 persones s’ha dirigit cap a l’hotel en el qual residien els participants en el Fòrum Econòmic mundial. Els dos dies següents, una Assemblea dels moviments socials i populars d’Àsia s’ha reunit a la capital sud-coreana, amb delegacions vingudes de l’Índia, del, Nepal, d’Indonèsia, de Timor, de Tailàndia, de les Filipines, d’Hong Kong, de Taiwan, de Japó. Ha acabat els seus treballs llançant una "Crida a l’acció", amb jornades de mobilització durant el segon semestre de 2004, contra l’ocupació a Iraq (on es troben diversos contingents militars asiàtics); per la sobirania alimentària i per bloquejar les negociacions al si de l’OMC; en memòria de Lee Kyung Hae, el camperol sud-coreà que s’havia donat mort el 10 de setembre de 2003, en les manifestacions de Cancún (en la cimera de l’OMC). Gracias sobretot al nou impuls donat pel fòrum de Mumbai, els llaços de cooperació entre moviments del Sud, Sud-Est i del Nord-Est d’Àsia s’estrenyen.

Repensar Porto Alegre

Com tornar a Porto Alegre sense repetir el que es va fer (certament amb èxit) de 2001 a 2003?. Com escapar a la rutina i evitar la institucionalització del moviment?. L’elecció de les formes d’organització d’un fòrum no deixa de tenir conseqüències polítiques. En ocasió d’un viatge sobre el terreny, representants del comitè d’organització indi del FSM i del col·lectiu d’arquitectes que va concebre el lloc de Mumbai han transmès als brasilers la seva experiència en aquest terreny.

El cor del pròxim FSM se situarà a les vores de la llacuna, i deixarà el campus de la universitat catòlica. El que permet prendre decisions polítiques simbòlicament fortes (a Mumbai, Pepsi i Coca Cola no tenia dret a estar al si del FSM), donar la prioritat a l’economia solidària (deixar els restaurants universitaris i obrir pas a les cuines populars regionals.. ), elegir les tecnologies (com la utilització generalitzada de programes lliures), obrir més encara l’espai a la iniciativa militant (encarnada, per exemple, en matèria de traducció per la xarxa Babels), permetre el ple desplegament de l’acció cultural, aplicar orientacions (reciclatge dels materials, principi de "zero escombraries"), etc.

El cinquè FSM seguirà evidentment sent, com els precedents, un lloc d’intercanvis i de convergències i encarnarà una nova vegada el pol de referència " anti-Davos", lloc crític de la mundialització capitalista en el qual es col·lectivitzen les alternatives a l’ordre dominant. Hauria d’aprofundir, a més, el llaç, que ha fet la riquesa del procés, entre l’espai de lliures debats i el reforç de la capacitat d’acció internacional coordinada dels moviments participants als fòrums.

El nombre de moviments que participen als fòrums socials (en el sentit en el qual els entenem aquí: són parts del procés mundial del FSM) és molt més important que en qualsevol altre tipus d’iniciativa; i provenen d’un nombre particularment elevat de països. És per això que des de 2001, aquests fòrums han constituït una ocasió única de discutir sobre les campanyes internacionals en curs, fer trobades entre xarxes militants en territoris comuns però provinents de regions diferents, o també preses de contacte entre organitzacions que intervenen en terrenys diferents però cada vegada més percebuts com a complementaris.

Dirigit cap a l’acció

Per la seva pròpia existència, els fòrums han reforçat així la capacitat d’acció internacional de les organitzacions militants. L’Assemblea dels moviments socials ha permès, per la seva part, fer una síntesi almenys parcial dels temes d’intervenció i de les propostes d’iniciatives sorgit en intercanvis multiformes llançant cada vegada una crida a l’acció incloent de forma important jornades mundials de mobilització unitària. L’Assemblea de les dones, i després l’Assemblea antiguerra han fet el mateix en els seus camps propis de responsabilitat.

A Mumbai, a fi d’ajudar aquesta dinàmica, es van posar en marxa paradetes militants a disposició dels moviments que desitjaven coordinar les seves campanyes. El pròxim FSM de Porto Alegre ha de permetre articular millor la discussió, la reflexió i l’acció. Els propis debats estan d’entrada concebuts de forma diferent que en el passat. Durant els dos primers dies del fòrum, els intercanvis d’experiències i d’anàlisi al si dels seminaris han de desembocar més sistemàticament en propostes d’iniciatives. El punt sobre aquestes propostes es podrà fer el tercer dia en cada branca temàtica, abans d’una síntesi el quart dia. La recerca de sortida militant, que ha estat sempre una preocupació de molts participants en els fòrums, estarà així més orgànicament lligada a la concepció i a l’organització dels debats mateixos del fòrum.


Col·lectivització

En aquesta perspectiva, la preparació del pròxim fòrum de Porto Alegre ha de ser més interactiva del que va ser abans. Les organitzacions participants al fòrum han estat sempre lliures per proposar els seminaris i tallers que volguessin. El nombre d’activitats autoorganitzades ha passat així de 420 el 2001 a 1.200 el 2004! L’accent es posa cada vegada més en la posada en contacte dels moviments que intervenen sobre subjectes similars per reduir les repeticions, però també per afavorir el treball, el debat i l’intercanvi col·lectiu, el reforçament de les relacions unitàries.

Aquesta vegada els moviments estan també convidats a participar en la construcció de l’esdeveniment, principalment proposant temes, la qual cosa hauria de permetre definir més col·lectivament les prioritats del fòrum. Un qüestionari està a disposició al lloc web del FSM, a fi de centralitzar les propostes (veure l’adreça del lloc web al requadre del final). Aquesta consulta oberta permetrà definir els eixos temàtics del fòrum i els plenaris (i no sols els seminaris). En quina mesura els nous mecanismes de consulta internacional funcionaran ja eficaçment en relació amb el pròxim FSM, tenint en compte els terminis bastant curts de posada en marxa (el programa ha d’estar finalitzat el novembre)?. És difícil tenir una opinió avui. Però haurien de permetre a mitjà termini una millor internacionalització del moviment, una democratització del procés dels fòrums en el seu conjunt i una capacitat de col·lectivització molt més important. El pròxim fòrum de Porto Alegre ha estat repensat en la seva concepció, la seva manera de preparació i d’animació, la seva localització. Les seves ambicions s’han ampliat. Mumbai no haurà estat un simple parèntesi: l’experiència índia ha contribuït a aquesta reavaluació.

Expansió

El cinquè FSM se celebrarà a Porto Alegre del 26 al 31 de gener de 2005. Tres vegades ja s’ha reunit el FSM a la capital de Rio Grande do Sul, des del seu naixement el 2001 a gener 2003. El procés del FSM s’ha estès ràpidament des del punt de vista geogràfic. A partir de 2002, importants fòrums regionals i temàtics han començat a reunir-se en diferents països d’Amèrica Llatina i Europa, destacant els Fòrums socials europeus de Florència (novembre 2002) i de Paris-Saint Denis (novembre 2003). El tercer FSE està convocat a Londres els pròxims 14-17 d’octubre.

El moviment arriba també a Africa i Medi Orient, però només el gener de 2004 el procés del fòrum s’ha afirmat massivament per primera vegada fora del món occidental, amb la reunió del quart FSM a Mumbai (Bombay), a l’Índia.


Informacions pràctiques

- La pg. Web de l’Assemblea dels moviments asiàtics de Seul(14-15 juny 2004) és: http://antiwef.jinbo.net

- La web del Fòrum social mundial : http://www.forumsocialmundial.org.br .

- totes les organitzacions (associacions, sindicats, xarxes.) que desitgin participar en l’elaboració col·lectiva del programa del FSM poden trobar els formularis idonis en http://www.consultatfsm.org.br

- És també possible escriure a: Buró del secretariat del Fòrum Social Mundial, Rua. Général Jardim - SP, 01223-010 Brasil.

Font: Correspondència de Premsa Núm. 633.


A la mateixa secció:


Siria: El aventurerismo militar de Trump y sus implicaciones


Màxima tensió militar: què pot anar malament aquest dissabte a Corea?


Estados Unidos lanza la “madre de todas las bombas” sobre Afganistán


La Campaña No al TTIP, CETA TiSA convoca movilizaciones para el próximo sábado 21 de enero en más de veinte ciudades


Cuando creías que los acuerdos comerciales no podrían empeorar más, aparece Wall Street


Frente a la dictadura de la UE: ¿habéis dicho... "revolución"?


La Unión Europea supera la primera barrera en la ratificación del CETA


Paraísos fiscales y "secreto comercial": La impunidad de la gran delincuencia financiera


Profesoras/es de derecho de 24 países europeos firman declaración jurídica sobre la protección de inversiones en el TTIP y el CETA


"No somos más que carne de cañón para el Estado, las corporaciones y los bancos". Entrevista a Vincent Emanuele, exmarine de EEUU y veterano de la guerra de Irak.

Creative Commons License Esta obra est� bajo una licencia de Creative Commons by: miquel garcia -- esranxer@gmail.com